És innegable que el segle XXI ha canviat i està canviant la manera de fer i de construir els nostres pobles i ciutats.
L’urbanisme ha deixat de ser la simple ordenació de carrers, places, passejos,… per passar a ser un punt de reflexió sobre el model de societat que volem. Si bé és cert, que ja en el moment de la construcció de la Barcelona moderna Cerdà va fer aquesta reflexió, el nostre segle ha aportat noves problemàtiques i nous reptes de futur que, també, l’urbanisme ha de contemplar. El model de mobilitat, la necessitat de recuperar espais per a les persones en enfront de les vies de trànsit rodat, la lluita contra el canvi climàtic i la incorporació de les energies verdes són els exemples més destacats de com cal que les ciutats s’adaptin als temps.
S’han fet passos importants per anar incorporant als nous dissenys de pobles i ciutats els reptes que abans comentava, però cal fer un pas més en el que podríem anomenar “urbanisme feminista”.
El disseny dels nostres espais de vida ha estat, històricament, en mans de ments masculines. Les poques dones tècniques en aquest sentit fan que els dissenys actuals no incorporin la visió de gènere. Però EL segle XXI també ha canviat i ha de seguir canviant aquest tema. Són moltes les dones enginyeres, arquitectes, tècniques de l’edificació… Que comencen a prendre decisions en mons fins ara molt masculinitzats. Però encara no hem fet el pas d’executar totes aquestes idees en visió de gènere i això fa que no estigui reflectit en els nostres entorns.
L’urbanisme necessita feminitzar-se. Ens calen carrers, places, aparcaments… segurs. Segurs des del punt de vista de la meitat d’una societat que, en segons quin lloc i en quin moment se sent amenaçada, exposada i vulnerable. Carrers més amples, espais més il·luminats (existeixen ja fanals amb sensors de moviment que poden pujar o baixar la intensitat de la llum segons detectin si està passant algú), itineraris connectats i voreres amb espai suficient per a circular sense haver de baixar quan ens creuem amb una altra persona o quan portem un cotxet de bebè. El disseny de les ciutats amb rol de gènere provoca desigualtats que poden anar des de la por a sortir al carrer sola, a partir d’una hora determinada, fins a la impossibilitat de fer un itinerari per no disposar d’un espai per a vianants adequat o ajustat a les necessitats.
La combinació de la visió feminista amb l’aposta per unes ciutats completament adaptades i accessibles és l’aposta del futur. Fer tàndem amb aquests dos conceptes ens portarà al disseny perfecte per a totes i tots. Uns dissenys que ens tinguin en compte siguem com siguem i, sobretot, que ens garanteixin un ús segur de l’espai públic en la seva totalitat.
La incorporació de la mirada femenina en aquestes decisions de ciutat és bàsica per dur a terme aquesta transformació. Perquè en aquest cas com en tots, i acabant amb un tòpic, les dones volem ser lliures, no valentes!
