S’ha acabat la temporada que fins fa pocs anys la majoria dels mortals esperen amb candeletes des del setembre passat: “les vacances d’estiu”. Dic que fins fa pocs anys, ja que amb la que està caient en aquest país on un mes de vacances pagades ens semblava una misèria i ara un 40% dels catalans pagarien la seva doble per poder trobar una feina que els permetés treballar a l’agost. Malgrat això, encara ens trobem aquells personatges que “necessiten desconnectar”, els que continuen finançant a tres, sis o dotze mesos unes vacances al Carib només pel sol fet de poder explicar-ho sense tenir en compte que hi ha una possibilitat real que quan tornin amb les trenetes al cap, aquella empresa de la qual necessitava desconnectar i li permetia pagar el crèdit també se n’hagi anat de vacances però per sempre. Jo soc d’aquelles que com una gran majoria dels que aguantem el país com podem ens en fan fer per força ja que surt més a compte tancar el xiringuito que mantenir-lo obert netejant teranyines. Som els “Joan Paloms” de Catalunya que, a sobre de no demanar vacances, hem de continuar pagant els autònoms, les dobles… venint sense oblidar-ho del bonic pal de l’iva del juliol. A molts d’aquets ens agradaria anar a manifestar-nos ara que tenim temps per fer-ho però resulta que els que ho organitzen també se n’han anat de vacances.
Durant aquest període estiuenc als humans ens passen coses ben curioses i resulta francament divertit escoltar els tipus de vacances tan diferents que fem. Hi ha els aventurers; els qui s’han passat tot l’any preparant-se per pujar qualsevol cim d’aquests tant alts que hi ha escampats pel mon, plantar la bandera i fer-hi una pixadeta des de les altures(segons he escoltat és un plaer dels que molts homes gaudeixen). Aquests tornen a casa i en el vol de tornada ja planifiquen la següent excursió. Un altra tipologia és el de les vacances familiars a la casa del poble on en una casa de tres habitacions es reuneixen els pares, els sogres, la cunyada, el germà, el cunyat i tots els nebots (bonic, com un dinar de Nadal que dura trenta dies). Després estan els de la segona residència que només xafen la casa aquest mes i quan l’han acabat d’arreglar i netejar ja han de tornar a marxar. I així, podria anar definint les diferents tipologies de personatges que fem vacances.
Segons les estadístiques setembre és el mes on més demandes de divorci s’interposen. No m’estranya perquè si a més d’aguantar dia i nit la teva parella has de suportar els acudits del cunyat, els roncs del sogre i l’alegria desenfrenada de vuit nens sense control, quan ets a punt de tancar els ulls esperant la migdiada reparadora et ve la parenta amb les tovalloles de la platja a punt d’anar a arrebossar-se com una croqueta. I ja hi som!, esbroncada al cantó.
Jo he passat unes vacances tranquil·les, he llegit sota el sol com un llangardaix i he netejat tots els excrements haguts i per haver del cadell que un bon amic ens ha regalat. I encantada de tornar a ser a la feina, i que n’hi hagi. Digueu-me tonta.
I a tu, com t’han anat les teves vacances?
