Vacances, dia 1. Fa una hora que intento llegir al balcó, la mateixa hora que porta bordant sense parar el gos del balcó del davant. En la penombra intueixo un quisso petit i rabiüt, d’aquells que borden per damunt de les seves possibilitats.
Ja sé que la culpa és dels seus amos —tret que siguin tots dos morts al menjador, cosa que, ara mateix, no em sabria gaire greu—, però si tingués un bazooka a mà faria una deconstrucció de gos i balcó que em garantiria alhora les tres estrelles Michelin i el Mies van der Rohe.
Vacances, dia 2. A un parell de metres de la meva tovallola, el Martín —cinc o sis anys, arrebossat de sorra de dalt a baix— té un debat apassionant amb sa mare sobre la conveniència de passar per la dutxa abans de marxar de la platja.
Si els nostres polítics haguessin tingut la meitat de la determinació del Martín, hores d’ara la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca seria l’Ikea del Baix Llobregat.
Vacances, dia 3. L’apartament d’aquest any està força bé; davant del mar i amb una terrassa prou gran per fer-hi un aplec de militants de Cs. El problema és que no estem sols, compartim dormitori amb uns éssers indetectables que es passen la nit cosint-nos a punxades.
Descartats els mosquits —no n’hem vist cap en tres dies i, amb la de sang que ens han xuclat, no podrien ni volar. Hem rentat la roba de llit a temperatura de fusió nuclear i encabat la passarem pel microones. Si no funciona, sempre podré fer servir l’esquena de minigolf.
Vacances, dia 4. Baixo a la platja havent dinat. Trio un lloc estratègicament aïllat, però de seguida m’acorralen. Tres xineses a ponent, unes abueles andaluses al sud, una colla de gitanes franceses a llevant i una carnissera de Palafrugell, el seu mòbil i el seu marit al nord.
Les xineses tenen una criatura de mesos que bramula com un ant adult; les abueles bescanvien receptes de cuina; les gitanes endrapen tot el que surt d’una bossa que ja voldria la Mary Poppins i la carnissera gestiona amb diligència les comandes de l’endemà.
Soc al bell mig d’un torneig quadrangular a veure qui crida més. Guanyen les abueles seguides de prop per les xineses. PS: A Pals han dut fuets en lloc de llangonisses.
Vacances, dia 5. Aquest any a la platja han posat porteries amb amb xarxa. Amb xarxa! És impossible resistir-s’hi, és com si et tanquen dins un magatzem ple de tigretons. Avui hi feien un partit una colla de criatures i uns quants adults. Cronològicament adults.
Un dels adults cronològics ha fet un gol desfent-se del seu defensor —que devia pesar un parell de tones menys que ell— amb un cop de panxa, i ho ha celebrat com si s’hagués tret el graduat escolar. Entre la canalla, n’hi ha un parell força millors que Coutinho.
