Vent i Pedro, Pedro i vent
A poc que hagueu tocat pilota sabreu que no hi ha pitjor enemic d’aquest esport que el vent; més que el fred, més que la pluja, més que la ressaca i que el creure-s’ho. I ahir, en dita fina del Penedès profund “fotia un vent dels que s’endú els collons dels gossos”. Ventot mal xinat que no juga contra ningú: juga contra el futbol.
Una alineació més que agosarada (sens dubte el millor banc del futbol mundial ahir era al Camp Nou: Messi, Alves, Iniesta, Maxwell i Bojan escalfant cadira! Ho fa un altre que no sigui en Pep i el crucifiquen!) i un contrari intel·ligent van provocar, amb aquell ventot que feia volar gorres, un inici del joc poc definit i untuós, mig redreçat pel gol de Pedro, en ratxa de gol el noi, que no en fa mai un de sol, aquest cop aprofitant una meravella de passada d’Ibra.
El vent, l’alineació diferent, el contrari… i Piqué que ahir no tenia el dia, que no passa res, que tots en tenim un que estem emboirats i que et fan una sotana i et deixen xocat i Valdés et pot fer el miracle, però no repetir-lo al corner subseqüent, i, és clar, t’empaten.
El vent exaspera, i sumat a un contrari conformat amb l’empat i perdent tontament el temps semblava que havia de ser la tònica de la nit, com ho semblava que havia de ser la jugada que ha portat el desempat de nou a peus de Pedro (aquest cop l’altre, el dret vull dir), una d’aquelles de pati de col·legi amb un garbuix de gent davant l’àrea i tres rebuigs seguits del porter, de les que solen acabar amb la pilota a mans del xaval del corner i dos otres infarts repartits estratègicament per la grada. Òbviament la fesomia de la cosa havia de canviar, i més si hem anat al descans amb un gol preciós de Tití, i que contents que marqui el noi, renoi, i quin golàs i quina pissarra!
Els altres dos gols, el d’ells i el nostre, sense transcendència com toooota la segona part, on van sobrar minuts, i fred, i vent, i canvis, on si hi va haver més fluïdesa, més circulació, és perquè estava tot dat i beneït i el rival s’havia donat per la pell, i res de col·lectiu és digne de ser destacat. Si diu que juguem més bé que l’any passat, no s’ha fixat en el partit d’ahir. Però punts són trumfos, això sí.
