Suposo que hi ha lectors nous, vull dir que no em coneixien i que m’han descobert a partir d’El Matí Digital, i per tant no saben quina mena de coses escric. En relació a la gastronomia, que és l’afer que ens ocupa en aquest espai, seria adequat que el lector conegués què penso, on vaig i on no. Bé. Així doncs és necessari donar una explicació sobre el nom de la secció que tan amablement m’ha donat El Matí: Viatge a Noruega.
No és un destí llunyà sinó que pots accedir-hi desplaçant-te a Barcelona. El viatge a Noruega, o paisatge nòrdic, que és com en diuen ara, és un dels plats o snacks que conformen el menú de més de 50 serveis del 41º. Perquè quedi clar de què estem parlant, el 41º és mèrit dels germans Adrià i és el millor restaurant que mai hagi visitat. El fa funcionar l’Albert, però el Ferran en fou també l’impulsor i la cuina que s’hi practica no és que sigui de l’Albert o del Ferran sinó que és un intent d’apropar-se al El Bulli i millorar-lo.
Servidor no va anar mai a la Santa Casa però els que tingueren la sort de visitar-la sovint expliquen que el 41º és tornar-se a inventar EL Bulli. Hi ha alguns plats mítics, com el Tall de Parmesà, creació del Bulli 1997, que el reprodueixen i que fins i tot el milloren. El tall de parmesà és un gelat de parmesà, fet d’aquesta manera que a ses illes que en diuen corte i que porta una galeta a cada banda. En aquest cas la galeta és també de parmesà, gruixuda però trencadissa, i al bell mig hi ha un toc de llima. Doncs aquest plat mític que reprodueixen al 41º, ara l’han convertit en tronc, on la galeta és més fina, feta d’un pa que compren no sé on, i la pasta, en comptes de ser gelada, és una crema suavíssima i molt més fàcil degustar-la.
Hi ha una màgia constant en cada snack del 41º. Res és el que sembla i finalment tot té un gust que mai havies provat abans. El viatge a Noruega és una torrada finíssima amb carn de kobe i mantega i altres coses que seria bo no desvetllar, i que ara té un afegitó increïble i torna el plat una bogeria total. És incasable la creació d’aquests nois. El menú canvia a una velocitat de vertigen i així com als restaurants convencionals, si hi vas amb excés, sempre acabes menjant el mateix, aquí resulta impossible avorrir-se perquè el canvi és constant.
El menú té una evolució bestial i a mesura que t’hi endinses creix l’eufòria i sembla que siguis dins d’un conte meravellós. Hi ha varis serveis de còctel dins del mateix menú i has d’anar alerta perquè podries acabar molt tocat. A banda hi ha la beguda que t’acompanya durant tot el menú i el més recomanable és fer xampany. Primerament perquè hem vingut a fer festa, i segon: el xampany és l’única beguda que combina perfectament amb tots els plats que hi ha al menú, cosa fonamental.
L’endemà et semblarà que la nit passada fou un somni, molt difícil de tornar-hi. Recordaràs alegria, somriures, aromes i gustos impossibles. I tot el que et posis a la boca el dia següent et semblarà una gegantina pèrdua de temps. Agèusia pertot. Hi ha la bona cuina i després hi ha el 41º. Un àngel d’ales blanques i brillants que et sedueix i t’atrapa amb una delicadesa absoluta. El primer petó. El dia que et vas enamorar. Dins d’aquell espai el món és meravellós i res dolent podria passar-te.
Som a l’era del viatge a Noruega i cal tastar-lo tantes vegades com sigui possible.
