Títol: La vall del Mulde
Autora: Daniela Krien
Editorial: Més Llibres
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2022
Pàgines: 170
—
Sovint el riu Mulde es desborda i provoca inundacions, l’aigua s’emporta tot el que troba al seu abast. Malgrat el desastre les persones afectades treuen la força d’on sigui per netejar i polir les seves cases i el seu entorn. I així, cada primavera tornen a plantar peònies, malves roses, calèndules i tot tipus de flors que hi donaran color fins a la tardor.
La vall del Mulde formava part de l’antiga RDA, la reunificació alemanya va suposar una injecció d’il·lusió i d’optimisme als seus ciutadans que confiaven que la caiguda del mur els reequilibraria, en tots els sentits, amb la resta d’alemanys. Els relats de Daniela Krien ens mostren com aquella esperança ha anat transformant-se en desencís i abatiment. Alhora ens mostra, que malgrat tot, són capaços de treure el fang i tornar a plantar flors.
L’autora ens parla dels efectes de viure sota un règim comunista dictatorial, els mecanismes de delació, la por, la prohibició de viatjar a occident, de les famílies partides per culpa del mur. Ens transmet l’esperança, la curiositat, la confiança. Ens parla del pes de la malaltia, de la incomprensió, de la ràbia, de la resignació, de la superació. Ens mostra la crueltat de la discriminació i la desafecció que l’acompanya. Ens parla d’amor i de dificultats relacionals, de la maternitat, de somnis, de fracassos. Ens explica com pot arribar a ser de difícil tirar endavant econòmicament. Ens explica que fàcil pot ser renunciar a la dignitat, i les conseqüències que això implica. Ens fa estimar a Bach. Ens fa odiar a Bach.
En els seus relats demostra la seva capacitat d’explicar vides senceres en molt poques pàgines, on la llar i la quotidianitat és, en la majoria de contes, punt de partida i d’arribada. I tot i que escriu sobre l’antiga alemanya de l’est, més enllà de la situació i de la realitat socioeconòmica i política, en la que també hi podríem trobar molts paral·lelismes, tots els seus relats, d’una manera o altra, són susceptibles de tocar-nos emocionalment.
Us recomano la prosa de Daniela Krien concisa i, alhora, detallista; directa, sense ferir; que atrapa d’inici a fi. Un escriure que no vol dirigir al lector, ella explica, nosaltres sostenim, la vida ens desborda, les flors sempre tornen a florir. La fluïdesa en la lectura i l’atmosfera que l’envolta es deu, ben segur també, a la magnífica traducció al català de Maria Bosom.
