Filleta, dorm!, tota la nit, el teu àngel
cuitant com bon guardià et sobrevola,
t’escalfa el llit i t’acompanya a escola.
Espurnegen estels en els llacs de l’aldea.
Els nenúfars sota el glaç esclaten. El tanc
dispara flors. Tornaràs! Encara que la plaça
demà no et sembli la mateixa plaça.
Reconeixeràs el seu sol amb ales d’àngel.
Serà plàstic dissolt el canó del tanc.
La primavera de llàgrimes sobrevola
els camps verds. Sota el cel irisat de l’aldea,
veuràs brillar les claus de la teva escola.
Filleta, quan arribi l’estiu, no hi hauria escola,
ni els teus companys de classe. Dins la plaça
de l’alegria! Defenestrades, les cases de l’aldea
despertaran els somnis. Bon dia! l’àngel
cantarà quan tu tornis. Sobrevola.
Juga. Tu sola hauràs parat el tanc!
Si ja fos la tardor. I un altre tanc
de cartró està davant l’escola.
Deixa-li caure fulles… sobrevola,
Recorda que els arbres de la plaça
tenen les teves arrels. El teu àngel
persisteix sobre les runes de l’aldea.
Amb un llençol blanc sobre les fosses de l’aldea,
cobrirà el cor de sang, de l’avi, del pare, del tanc.
I tots, tots, només seran roses de la mà de l’àngel.
Rosa Maria Pascual 11 de març de l’any de la guerra contra Ucraïna
