Són molts els casos de violència que s’escampen pel nostre país. Les dones tenim els mateixos drets que els homes. No caldria recordar-ho. Però hi ha homes que es creuen amb un poder superior i miren a la dona com un objecte de decoració del qual disposar o com una criada que està al seu servei.
Afortunadament hi ha parelles que es respecten, que procuren tenir una convivència feliç i viuen l’amor amb reciprocitat. No puc imaginar-me que un home que ha compartit la seva vida, que ha estimat, que ha tingut fills amb una dona, sigui per infidelitat, per gelosia o per qualsevol raó, comenci un maltractament. Primer amb insults i seguidament amb violència física sobre una pobra dona que, espantada i plorosa, no té força ni esma per defensar-se de la fera que és desfoga colpejant-la.
Els fills miren espantats l’escena i volen ajudar a la mare però temen aquell ésser que sembla embogit. I ve el dia que la dona diu prou a aquell infern. Agafa els fills i deixa la llar. Respira pensant que el turment s’ha acabat i fins i tot sent una poruga felicitat en la seva nova vida. L’home la persegueix, vol que torni amb ell però els cops rebuts són massa recents i s’hi nega mentre ell la insulta.
Un veí de l’escala la convida a anar al parc a passejar amb els nens o al bar a prendre un refresc, mentre el seu home l’observa i el consumeix la ràbia. Es sent gelós del que creu amant de la dona i a la nit amb el cervell enterbolit pensa que l’esposa és només seva i trama l’assassinat.
L’espera al portal i davant la mirada atònita dels fills li clava una ganivetada. La dona cau i la sang s’escampa per l’entrada; i l’assassí s’allunya mentre els nens criden a la mare, que no contesta.
Aquest no és un cas real però ho podria ser. Ens cal, i més quan convivim junts diferents cultures i tradicions, defensar amb la veu molt alta la dignitat de la persona, la igualtat d’homes i dones i posar els instruments que siguin necessaris perquè cap dona temi denunciar a un maltractador.
