Abans deien que era el dia del treball, ara serà el dia de lluita contra l’atur. La cosa no funciona, els drets dels treballadors cada cop estan més esporgats. Les lluites per la jornada laboral digne, descans setmanal, salari digne semblem que no serveixen ara gaire. El govern de Madrid i la Generalitat no paren de retallar sous i drets als seus propis funcionaris i aquí tothom calla. La cosa va pel mal borrall, s’ha passat d’un atur del 8 per cent a més del 26 per cent i la cosa no té aturador.
Les organitzacions sindicals sobreviuen – en bona part – gràcies a les subvencions governamentals rebudes… aleshores fa que sovint, massa sovint siguin meselles. Cada com hi ha més malestar i la cosa no té aturador ni es veu com poden arranjar-ho els qui ara manen. Estem lluny d’aquelles manifestacions multitudinàries del Primer de maig a la plaça Roja de Moscou o les “demostraciones” sindicals d’en Franco, de fet les dues coses eren el mateix, fer veure que els treballadors tenien drets i seguir-los oprimint.
El més preocupant són les diàries retallades en sanitat i educació, un poble mal cuidat física i culturalment està advocat al fracàs. Aquest Primer de maig la gent sortirà al carrer emprenyada, farta i tipa, en certa manera com va passar al darrer 11 de Setembre, cal dir prou al que ara hi ha, però el realment patètic és que no si veu cap o gaire futur esperançador.
