Fa uns dies vaig tenir una desagradable sorpresa. Vaig llegir una publicació de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, AQuAs (Determinació de la concentració sèrica de vitamina D en persones adultes) del 4 de juny, dirigida a professionals sanitaris, que diu: “En població adulta sense símptomes o signes no es recomana la determinació rutinària de les concentracions sèriques de vitamina D”. M’ha semblat un atac a la medicina preventiva.

Jo parteixo de la idea que en l’època del “big data” i de la intel·ligència artificial, és de gran valor disposar del màxim de paràmetres bioquímics de la població, ja que això contribueix a disposar d’informació per poder fer millors diagnòstics i prevenir la malaltia. A parer meu, de cada intervenció caldria obtenir el màxim nombre de paràmetres bioquímics possible sense un increment substancial del cost de la intervenció, els autoanalitzadors ho permeten. Una bona gestió de la informació obtinguda de cada ciutadà, permetria un gran estalvi en costos per les malalties evitades.

Donen un seguit de raons que no veig gens lògiques. Es basen en referències internacionals que no tenen en compte l’efecte preventiu de la vitamina D3 en concentració adequada a l’organisme. Hi ha un aspecte que passen per alt els redactors de l’informe. La vitamina D3 és un metabòlit que l’organisme sintetitza en quantitats sovint insuficients per a les necessitats que tenim. No podem oblidar que els humans vivim molt més del que viuríem en estat salvatge i l’organisme no està dissenyat per a una vida tan llarga com la que, la majoria, sortosament tenim.

Hi ha diversos estudis, però fa uns anys em van cridar l’atenció, estudis de pacients ingressats en hospitals dels EUA amb COVID-19. Entre els paràmetres que es determinaven quan el pacient ingressava, estava la vitamina D3. Es va trobar una associació negativa entre malaltia i estatus de vitamina D3.

Hi ha nombrosos estudis observacionals que han demostrat una associació inversa significativa entre l’estatus de vitamina D3 i el risc de patir malalties cròniques. Les dades experimentals indiquen que a partir d’un determinat llindar, més vitamina D no té un efecte positiu en la prevenció de la malaltia, però una concentració sèrica baixa posa en risc la salut.

Diversos investigadors indiquen que és clau detectar els casos de deficiència o insuficiència per poder corregir i mantenir un estat suficient de vitamina D3 en la prevenció de malalties cròniques importants.

Les dades de què disposem indiquen que la vitamina D3, prohormona, seria la precursora de l’hormona, el calcitriol, que faria que se sintetitzessin una sèrie de proteïnes que enfortirien els sistemes immunitaris innat i adaptatiu.

Hi hauria un cert debat sobre quina és la concentració llindar. Actualment, es creu que 40 ng/mL al sèrum i es considera aconsellable entre 40 ng/mL i 80 ng/mL.

Mantenir la suficiència de vitamina D de la població amb suplements de vitamina D3 i exposició solar diària és la millor manera i la més barata de reduir les malalties cròniques i evitar que durant les epidèmies virals les persones emmalalteixin.

L’estalvi al sistema sanitari seria molt significatiu, però també ho seria la reducció de l’absentisme laboral a causa d’un episodi de malaltia esporàdic, una grip, per exemple, o malalties cròniques que ocasionen absentisme recurrent.

Per aconseguir que la concentració sèrica de vitamina D no baixi de 40 ng/mL, la dosi diària de vitamina D3 per a un adult no obès de 70 kg oscil·la entre 4.000 i 7.000 UI/dia, o 50.000 UI una o dues vegades al mes, segons les circumstàncies clíniques. Sempre millor dosi diària que no molt elevada periòdicament. De totes maneres, això no hauria d’estalviar prendre el sol, ja que 40 ng/mL és una quantitat que es considera límit, però per evitar maldecaps, millor més elevada.