Que si estic indignat? Estic molt indignat. Honorables personalitats de l’alta burgesia catalana que doneu suport a la idea que cal dir que la crisi s’està acabant per fer que s’acabi, calleu. Presidents de Telefònica, Abertis, etc. junts per cridar ben fort: “vinga nois que això s’acaba”, calleu. Sr. Alemany, emblema de l’empresariat d’alta volada, còmodament instal·lat en el cobrament de peatges als catalans que us reporta, com a mínim, retribucions superiors als 3 milions d’euros -dic com a mínim, perquè només he mirat a internet el què ha cobrat d’Abertis, però està en molts més llocs-, silenci.
Totes les empreses de l’IBEX i similars, viuen de les nostres factures de telèfon, aigua, gasolina, llum, gas, comissions bancàries, hipoteques, peatges, i altres prebendes. Som literalment esclaus d’ells i de la classe político-funcionarial que viu dels IBI, impostos de societats, impostos de la renda, multes de trànsit, IAE, impostos de patrimoni, quotes de seguretat social, IVA, etc. Si restem de la nostra butxaca totes aquestes despeses, ens queda per a viure el què consumim: menjars, roba, educació dels fills i, en el millor dels casos, lleure. Els alts empresaris i la classe política vol seguir vivint de la moma. Per això no dubten en reestructurar salaris basics, acomiadar a tot aquell “mindundi” que no estigui en l’estructura dominant fins l’insuportable 25% d’atur. I segueixen inspeccionant, atracant i exigint més i més als quatre matats que seguim produint i venent alguna cosa.
Petits comerciants, petits i mitjans industrials, pagesos (els que queden), i professionals liberals representem els pencaires que hem de conviure amb la voracitat dels grans i sobreviure com puguem al què calgui. Amb això encara donem ocupació als que podem, que cada cop són menys. Alts funcionaris, alts empresaris i polítics de poca sang, passegeu-vos pels polígons industrials de tot Catalunya on només treballen el 50% de les naus. Passegeu-vos per l’eixample on només hi ha oberta una botiga de cada dues, i la que tanca és substituïda per un bar o una fruiteria regentada per treballadors de mar enllà. Mireu l’atur que no baixa del 25% , i el deute públic desbocat de 7% del PIB. I ningú hi fa realment res. Mireu la gent que demana almoina, o remena brossa, i als amics i parents que us busquen feina. Mireu els hospitals a petar i les escoles que tanquen.
Si tant us interessa que sortim de la crisi per poder seguir guanyant els vostres milions sense despentinar-vos, calleu, que ens esteu ofenent. O aneu-vos a prendre el “relaxing cup” a Madrid i deixeu-nos en pau. Calleu, que la gent passa gana. Si no teniu nassos de dir la veritat i plantar cara a l’Europa merkeliana, calleu. Pel vostre bé, calleu.
