Ja tenim aquí el debat de l’estiu: acabarem volant drets al fons de l’avió per estalviar-nos quatre duros en els vols d’un màxim de 90 minuts? És una possibilitat amb la qual Ryanair ha tornat a obtenir un gran rèdit publicitari, però que no va més enllà perquè la IATA ja ha tombat la iniciativa i perquè la UE ha dit que no ho permetrà. En tot cas, el debat de fons són els altíssims preus que hi ha per fer segons quins vols, sobretot en època de crisi com la que ens toca viure.
El cas és que, segons ha pogut saber El Matí, la crisi corre pertot excepte per Nàpols, on, quan arriba el moment d’agafar avions, ningú no es moca amb mitja màniga, no fos cas de ser confosos amb la pobra gent treballadora! L’abnegat lector d’aquest diari digital recordarà el cas del no-eurodiputat Salvador Sedó, el qual va volar alegrement al Regne Unit en primera classe mentre Artur Mas compartia seient al galliner amb tota
quanta gentola que es desplaçava a Londres a comprar After Eights.
Com que l’home no és l’únic animal que ensopega dues voltes amb la mateixa pedra, sinó que es veu que també ho fa el democristià (perdó, socialcristià), una altra dignitat representativa del pobre poble català va ser vist volant en primera classe ben xiroi. El cas és que només fa pocs dies un senador d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va desplaçar-se a Madrid, amb tota seguretat a defensar la independència de Catalunya (com no podria ser d’altra manera, d’altra banda), a la part frontal de l’aparell, justament entre els pilots i la gentola, és a dir, a primera classe.
No volem aquí revelar el nom de l’il·lustríssim senador per no posar-lo en un compromís, però sisplau preguem es tingui la bondat de tenir el do de l’oportunitat d’ara endavant.
