Gairebé dos anys sense sortir de festa, una pandèmia pel mig, els estudis, la feina i les mil històries que tens al cap. Arriba un dia clau, la nit de la castanyada, i decideixes sortir amb les amigues i anar a la discoteca. Et poses la teva muda preferida, et maquilles, t’arregles i decideixes comprar les entrades per aquella sala d’Igualada que et fa ullets. Sopes, beus el que et ve de gust i balles fins a la matinada. Ja han passat moltes hores i decideixes tornar a casa. T’ho has passat bé i creus que ha estat una bona nit. Fins que tot salta pels aires.
Una nit que et canvia per sempre. Et canvia la vida. Els Mossos d’Esquadra estan investigant una agressió sexual a una noia de 16 anys a Igualada. Aquest titular, que tant de bo fos fictici, és el que han pogut llegir els ciutadans en les últimes hores.
L’adolescent, que està ingressada en estat greu, la van trobar inconscient i despullada a Les Comes, el polígon industrial de la capital de l’Anoia. Els fets van passar la nit de la castanyada quan la noia es dirigia a agafar el tren per tornar a Vilanova i la Geltrú, on viu la seva mare.
La noia, que té lesions internes greus, està hospitalitzada i la policia encara no ha pogut trobar a l’autor o autors dels fets. La mare creua els dits perquè els agafin i paguin el mal que va o van fer a la seva filla –desconeixen el nombre de persones que van participar–. La família creu que van ser uns quants, la víctima no ho recorda. I sobre les seqüeles físiques i emocionals? La progenitora desitja que no tingui cap ferida externa i es consola recordant que la seva filla “és una nena forta, molt forta”. Pel que fa a les conseqüències emocionals, la mare no pot dir res. Alguns mitjans han assegurat que la jove no recorda el que va passar en sortir de la discoteca i que, tot i ara estar conscient, té una nebulosa del que va passar aquella nit. La que havia de ser la seva nit.
Desenes de titulars han inundat l’actualitat aquestes últimes hores, les mostres de solidaritat a la víctima han estat infinites i el rebuig davant d’aquestes actuacions s’ha sentit fins a l’altra punta del territori. Què passarà ara? On són aquests covards? Qui és capaç de fer una cosa així? Tant dimarts com dimecres s’han aplegat desenes de persones a les places de les viles de la comarca per condemnar l’abús que va patir la jove. “No estàs sola” i “Estem amb tu” han estat els càntics més repetits.
Les agressions sexuals i la violència masclista són delictes que atempten contra la llibertat i la dignitat de les persones. A Catalunya es denuncien tres violacions al dia i cal posar punt final al problema. Una xacra que pateixen moltes dones. Massa dones.
Aquella noia, de només de 16 anys, podríem ser qualsevol de nosaltres. Tots hem sortit de festa, hem tornat a casa sols, i hem desitjat retrobar-nos amb el nostre llit després d’hores i hores de ball. No volem tenir por, ni patir, ni molt menys haver d’estar intranquil·les quan tornem de la discoteca. O quan hi anem. És igual l’hora.
Fins quan? La matinada de l’1 de novembre va ser aquesta noia, què hem de fer per acabar amb la violència masclista? Ja en tenim prou.
