Després de l’eufòria desfermada per la impressionant V de la Diada, i seguint amb la retòrica del procés sobiranista, sembla que ara el discurs al qual es veuen empesos els polítics es resumeix a dir, simplement, que el 9-N hem de votar “sí o sí”. Fins i tot al vèrtex mateix de la V, hi va haver uns joves que van escenificar l’acció de votar en unes urnes de cartró.
Tanmateix, sense voler rebaixar l’eufòria, crec que en el període que ara comença i que s’estendrà, presumiblement, fins al 9-N, cal ser molt cauts en les afirmacions i en els moviments, per part de tots però sobretot dels polítics, oimés tenint en compte la repercussió internacional que tindran a Europa, en el context del referèndum d’Escòcia, sobretot segons quin en sigui el resultat, i també en els mitjans de comunicació internacionals.
La postura del Govern espanyol i del fiscal general de l’Estat és molt clara i contundent: ni el poder executiu ni el judicial estan disposats a permetre la celebració de la consulta. És a dir, no deixaran que els catalans votin el 9-N.
Davant d’aquesta situació, voler votar “sí o sí” corre el risc de convertir-se en un simulacre tragicòmic, que cap benefici reportarà als qui impulsen el procés sobiranista. Cal no perdre de vista que el fet de votar no és un fi en si mateix, sinó un mitjà per obtenir un resultat, i que aquest mitjà ha d’oferir les màximes garanties a tota la població afectada per la consulta. Si convertim el fet de votar en un fi en si mateix, com sembla que s’endevina de l’expressió “sí o sí” –que en català més genuí seria “tant sí com no”–, prescindint de les condicions en què es podrà exercir aquest dret legítim –probablement molt precàries i no universals, per l’obstruccionisme del Govern central–, estarem desvirtuant el procés i enviant un senyal al món que volem resoldre el tema per via dels fets i de forma ràpida, actitud que no és pròpia dels processos sobiranistes tranquils. Si, a més, no podem disposar de tot el cens, hi ha poblacions on no es pot votar, o bé les votacions es fan amb un caràcter semiclandestí o amb urnes de cartó, el resultat de la consulta no es podrà considerar del tot legitimat ni fidedigne.
És evident que tots aquests perjudicis es derivaran del fet que la consulta s’haurà convocat sense acord amb el Govern central, però caldrà veure si paga la pena cremar l’esforç de tots aquests anys de procés sobiranista amb una farsa de consulta que, a ulls del món, no tindrà cap mena de validesa democràtica.
En definitiva, doncs, volem votar, sí, però amb tot el que implica l’acte democràtic de votar i amb totes les garanties. Ni butà ni urnes de cartó. Que el Govern espanyol digui “no i no” a la consulta no ens legitima als catalans automàticament a dir “sí o sí”. Processos com aquests s’han de fer ben fets i amb les màximes garanties; altrament, correm el risc de fer el ridícul.
Què hem de fer, doncs, si no ens deixen finalment fer la consulta amb les mínimes condicions democràtiques? Doncs hi ha, pel cap baix, dues alternatives: (1) constituir un govern de concentració de totes les forces partidàries de fer la consulta que duri, almenys, fins després de les eleccions espanyoles, i llavors intentar negociar amb el nou Govern espanyol, presumiblement sense majories absolutes, o (2) convocar unes eleccions amb caràcter plebiscitari i, si les guanyen les forces partidàries a la independència, fer una declaració unilaterial d’independència (DUI) des del Parlament de Catalunya.
L’opció (1) és la que em sembla més intel·ligent des del punt de vista democràtic, però també la més difícil de sostenir, atesa la gran pressió que exercirà el partidisme, en portes primer d’unes eleccions municipals i després generals. Pel que fa a l’opció (2), és la més ràpida cap a la independència, però considero que és la que té menys garantia d’èxit, perquè en convocar les eleccions amb caràcter plebiscitari hi hauria almenys dos partits –UDC i ICV– que es despenjarien del consens actual i això dificultaria arribar a la majoria necessaria per fer la DUI.
En conclusió, l’èxit o almenys la continuïtat del procés dependrà de la prudència i de la unitat que exhibeixin els partits catalans els propers mesos.
