He escrit força articles a El Matí digital parlant de sequera, la relació amb els incendis forestals i, sobretot, de la despreocupació de les polítiques públiques durant molts anys en aquesta matèria, i per això avui ens trobem esperant que plogui i tinguem un estiu tranquil pel que fa a incendis forestals i puguem disposar d’aigua que brolli per les aixetes. Però avui, i perquè encara s’és a temps de revertir-ho, volia donar-vos l’opinió sobre un altre dels aspectes que a la població ens afecta i molt, i és la dependència de l’energia elèctrica en totes les nostres activitats diàries.
Gairebé totes les accions i tasques que fem en el nostre dia a dia requereixen energia elèctrica de forma directa o indirecta. Una manca d’aquest subministrament de forma extensa i llarga ens abocaria a la que probablement seria l’emergència més greu de la societat catalana o de qualsevol país del primer món que es veiés amb aquesta mancança, ja que dia a dia ens hem fet dependents i vulnerables d’aquest servei. Recordem que per una manca d’electricitat deixarien de funcionar els serveis de transport, els serveis sanitaris, els de seguretat, el subministrament d’aigua, de telefonia, d’internet, la indústria, el comerç…, per sort, davant els grans temporals que ja hem viscut, quan ha fallat el subministrament elèctric, només hem viscut un petit tast localitzat territorialment i amb una durada que en el pitjor dels casos va ser de 10 dies, suficients per generar un bon caos i valorar les necessitats bàsiques que ens garanteix aquest servei.
El 27 de desembre de 2023, el Consell de Ministres va aprovar el setè Pla General de Residus Radioactius, on s’indica que en les dècades vinents caldrà desmantellar les centrals nuclears que hi ha a Catalunya fins a l’apagada total. L’any 2030 s’hauria de tancar Ascó I, el 2033 Ascó II i per últim el 2035 Vandellòs II. Deixeu-me dir per començar que jo no soc partidària de les centrals nuclears, però recordem que el 58,5% de la producció d’energia elèctrica de Catalunya la generen les centrals nuclears, i que abans del 2035 Catalunya té molts deures a fer per disposar dels 3.033 MW de potència instal·lada de les centrals nuclears que han produït 22.368.1 GWh. I tenint en compte també que la Llei del Canvi Climàtic de 2017 aprovada pel Parlament, indica que l’any 2030 s’hauria de cobrir la meitat de la demanda elèctrica a partir d’energies renovables, quan avui dia estem només en un 15% del total, està clar que queda molta feina a fer.
Només la substitució de l’energia nuclear en energies renovables, segons els experts, avui dia costaria 10.000 milions d’euros, i si la tecnologia fotovoltaica no avança més, representaria instal·lar plaques en més de 34.000 hectàrees de terreny.
Diuen els experts que un dels problemes per tirar endavant els projectes d’energies verdes i renovables en marxa és degut a tràmits administratius, dels que els pagesos aquests dies passats també es queixaven, de la burocràcia, sense oblidar també el malestar que generen en el territori les afectacions al paisatge de grans extensions de molins o de plaques fotovoltaiques. Però no oblidem que hi ha a qui li agraden els grans projectes urbanístics, sobretot aquells que comporten un turisme desmesurat o que generen grans guanys econòmics a uns pocs passant-se per l’arc de triomf els valors ecològics, paisatgístics o recursos de tots. I jo em pregunto ¿què passaria si s’obligués a tots aquests nous projectes urbanístics que generen molts beneficis a uns pocs, a garantir la seva autonomia i generació pròpia d’aigua, electricitat en fonts renovables i depuració de residus?, voleu dir que els interessaria tant? ¿El Hard Rock estaria interessat a continuar endavant si hagués de ser autònom en serveis essencials i que no fos amb combustibles fòssils?
Ni l’aigua cau del cel, ni les energies renovables es faran sense invertir 10.000 M€, o sense requerir a tots els grans projectes urbanístics nous d’oci, turisme o polígons industrials, a fer-se autosuficients en matèria d’aigua i energia verda.
