L’arribada del setembre suposa el final de l’estiu i, amb ell, el final de les vacances i la tornada a la rutina, a la feina, a les classes. En definitiva, suposa reprendre les activitats que havíem deixat en pausa durant els mesos d’estiu. Retornem, mica en mica, i amb més o menys ganes, a recuperar la nostra vida allà mateix on l’havíem deixada abans del parèntesi estival que aquest any, arran de les eleccions espanyoles i les negociacions que se’n deriven, ha estat menys parèntesi que d’anys anteriors.
Així doncs, el mes de setembre és sinònim d’inici. Inici, també, del curs polític. Un curs polític que enguany ens depara una tardor apassionant. En l’imaginari polític de Catalunya la tardor sempre és l’estació eminent. I no és per menys, ja que son els mesos on els últims anys hem assolit les fites històriques del nostre país. I aquesta tardor comença el setembre, amb la Diada Nacional.
És per això que els dies previs a la Diada és imprescindible posar en valor el que celebrem i d’aquí aquest humil article.
Sovint parlem de lleis i d’interpretacions, i com a professional de l’àmbit jurídic, avui em permeto la llicència d’apropar el món del dret a tot vosaltres. La nostra Diada Nacional és reconeguda institucionalment com a tal l’any 1980, a través de la LLEI 1/1980, de 12 de juny, per la qual es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l’onze de setembre.
El sentit i la importància de la nostra Diada Nacional queda perfectament recollit en el preàmbul d’aquesta Llei, el qual resulta absolutament vigent a dia d’avui:
“El recobrament nacional dels pobles passa, sens dubte, per la recuperació de les seves institucions d’autogovern. Passa, també, per la valoració i exaltació de tots aquells símbols a través dels quals les comunitats s’identifiquen amb si mateixes, ja que sintetitzen tota la complexitat dels factors històrics, socials i culturals que són les arrels de tota realitat nacional. D’entre aquests símbols, destaca l’existència d’un dia de Festa, en el qual la Nació exalta els seus valors, recorda la seva història i els homes que en foren protagonistes i fa projectes de futur. El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l’onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió, suposava també l’esperança d’un total recobrament nacional. Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del Poble creuen que la Cambra Legislativa ha de sancionar allò que la Nació unànimement ja ha assumit.”
Aquesta norma, promulgada pel president Jordi Pujol, va ser la primera llei aprovada pel Parlament de Catalunya un cop reconstituïda la nostra cambra legislativa, després del llarg hivern del Franquisme. No hi ha res de casual en aquest fet. Les normes responen a voluntats intencions i conviccions eminentment polítiques, i la d’aquesta llei queda ben reflectida en aquest preàmbul que us he compartit: L’esperança d’un total recobrament nacional. Quaranta tres anys després de l’aprovació d’aquesta primera llei del nou període democràtic, aquesta voluntat no només no ha perdut validesa, sinó que continua essent més vigent i, fins i tot, necessària que mai.
Per això, l’11 de Setembre recordem la nostra història com la Nació que som, però, sobretot, la Diada de l’11 de setembre és la cita que ens compromet a tots a empènyer i a seguir teixint l’horitzó de llibertat que volem per Catalunya. Perquè el procés d’independència no és una eina per aplicar una determinada agenda política o una ideologia concreta, sinó que és la condició indispensable que permet a una nació actuar amb plenitud, sense estar sotmesa als designis arbitraris de tercers. La independència és la culminació de l’ideal de tota nació: aconseguir la llibertat.
Així doncs, aquest 11 de Setembre, complint amb allò que la Nació unànimement ja ha assumit, tornarem a celebrar la nostra Diada Nacional a les places i carrers d’arreu del país, lluint els colors de la nostra ensenya, participant de la nostra cultura popular, fent ofrenes florals al Fossar de les Moreres i a Rafael de Casanova, participant dels actes polítics organitzats per les organitzacions civils i polítiques arreu del Principat, especialment a la capital del nostre país. I ho farem sense esperar res a canvi, més enllà de constatar a tothom qui en tingués cap mena de dubte, i potser també a nosaltres mateixos, que els catalans hi continuem sent i que hi serem sempre fins a assolir la llibertat. Perquè com molt bé recorda el president Puigdemont: persistim i guanyarem. I el dia 12, com cada any, tornarem a les classes i als nostres llocs de feina per cadascú des del seu lloc, amb esperança d’aquest plebiscit diari i quotidià per mantenir ben viva i pròspera la nostra Nació i amb ella tots els qui en formem part amb convicció. I que via fora!
Aquest 11 de Setembre viurem la Diada de la millor manera que es pot viure: amb esperança i convicció.
