Fa ara dos mesos que El Matí Digital (MD) em va publicar l’article “Preocupant premonició” sobre un dels aspectes de les evolucions negatives que marquen el món d’avui. Un bon amic, renyant-me una mica, el va qualificar “d’apocalíptic”. Però els vells que ja estem a la recta final del nostre pas per aquest món (i desitjaria, és clar, que el meu encara duri) no podem evitar de preocupar-nos molt per totes les amenaces que enterboleixen les perspectives de generacions futures. I per això, dels articles (més espaiats) que em permeti escriure la salut, encara insistiré en aquest tema.
Avui començo concentrant-me en un tema molt concret. Quan, ara fa onze anys, vaig començar la meva col·laboració amb el MD, ho vaig fer informant els lectors sobre diferents aspectes de la vida a Alemanya, i el llavors director del diari hi va posar un “sobre-títol” genèric: esbossos alemanys. Enllaçant amb aquell període, crec que els grans canvis que s’han produït des de llavors a la meva “segona pàtria”, il·lustren bastant els que paral·lelament s’han produït a tot el món en diferents graus i intentaré fer-ne un resum en un parell d’articles des de la meva posició de senzill ciutadà del carrer.
Al meu llibre “Entre l’Elba i els Alps” (El Toll, 2023) hi dic al començament que molta gent (no sols al nostre país) ha cregut sovint que Alemanya era una terra de Xauxa on lligaven els gossos amb llonganisses i on tot funcionava com cal. Aquesta imatge, que sempre era exagerada, ara és menys real que mai, per molts motius, quatre dels quals per començar enumeraré molt abreujadament.
El primer, i aquest ja ve de lluny, és l’evolució demogràfica negativa de la població alemanya, que de mica en mica fa que molts llocs de treball qualificats no trobin gent per omplir-los quan l’actual es va jubilant per l’edat . Per exemple, metges, mestres , treballadors dels sistemes socials, etc.
El segon, és la guerra a Ucraïna desfermada pel megalòman al Kremlin, que ha obligat als països europeus a despertar del somni que una cosa així ja no passaria mai més i a desviar milers de milions en despeses de defensa, que llavors falten dolorosament a altres partides del pressupost
El tercer, compartit amb tot el món són els efectes del canvi climàtic, que obliga a repensar molts costums ancestrals, cosa que no s’aconsegueix tan fàcilment d’un dia per l’altre.
El quart (molt relacionat amb el primer) és la manca de prou treballadors especialitzats, que no es pot omplir amb els dos milions de gent a l’atur (bona part dels quals són refugiats estrangers dels conflictes arreu del món), que no té els mínims coneixements que caldrien per omplir aquest forat. I això és una amenaça per la supervivència de la indústria alemanya i pel nivell de vida del país i una font de possibles conflictes socials.
És clar que aquesta mena de problemes, no són pas exclusius d’Alemanya, però si Alemanya, en el grau que sigui, trontolla, se’n ressenten arreu més països que en altres casos, entre altres el nostre. I no es tracta com en altres ocasions de la història de veure’s enfrontat a un problema greu, sinó que ara és una pluja de problemes simultanis que cau al damunt de la humanitat com un d’aquests aiguats que tantes malvestats estan fent a tot arreu. I els polítics més poderosos segueixen els seus jocs encegats de conservació de poder, caigui qui caigui, en estèrils empreses pròpies de segles passats, i que demostren com son d’incapacitats per conduir els seus pobles cap a un futur suportable.
Amb el cor a la mà: preferiria poder parlar de temes més agradables, més innocus, o més ridículs com la comèdia barata amb el senyor Rubiales. Però aquesta pluja de problemes em preocupa mil vegades més que no pas l’indigne espectacle d’aquest individu.
