Explicava Tim Robbins que van ser les mentides de l’administració Bush, la Guerra de l’Irak i els escàndols de les presons de Guantànamo i Abu Grahib que el van dur a rellegir i portar als teatres de tot el món el 1984 de George Orwell. No cal dir que tota excusa és bona per rellegir una obra mestra, però és important recordar que això no implica que tota relectura sigui una relectura encertada, ni tota representació una representació fidel. De fet, el més digne de l’obra original que sembla haver aconseguit Robbins és l’eficacia de la maquinària de propaganda, que l’actor americà domina amb unes arts pròpies del Gran Germà que Orwell denunciava amb brillant rotunditat.
La relectura de Robbins el porta, per exemple, a creure que l’obra és més real ara que quan va ser escrita i, encara que a la llum d’una lectura força limitada de l’obra d’Orwell es faci evident que els règims totalitaris actuals disposen de millor tecnologia que els de l’any 1948, ni la més limitada de les lectures ens impediria veure que aquest totalitarisme no és la realitat de les societats democràtiques on Robbins denuncia l’ús de la tecnologia. Si, com sembla evident, en els llibres 1984 i La rebel·lió dels animals hi ha implícita una defensa de la superioritat de la democràcia sobre el totalitarisme, és com a mínim tràgic que als ulls de Robbins l’actualitat de l’obra es faci més evident en els estats conservadors dels Estats Units que a la República Democràtica de Corea del Nord o a la República Popular de la Xina, on les càmeres sí que hi són per controlar els actes d’aquells que “pensen diferent”, on l’obra, segons l’autor, va agradar molt i on no es coneix que la representació anés seguida de res semblant a debat amb el públic com passava als estats republicans.
George Orwell va veure molt millor que la majoria dels seus contemporanis i dels nostres la radical diferència de natura entre un país democràtic i un estat totalitari. Qualsevol reflexió sobre l’ús que es fa de les càmeres de videovigilància en països democràtics que agafant la seva obra com a excusa no parteixi d’aquesta simple constatació no només és inútil i ridícula sinó embrutidora, cínica i covarda.
