Carlos Carrizosa: desconcertat
Després d’anys basant-se en la confrontació directa amb l’independentisme com a estratègia política, Ciutadans s’ha vist obligat a un gir de guió. La dura desfeta en les darreres eleccions espanyoles va submergir el partit taronja en una crisi i el va forçar a optar per un discurs menys agressiu. Davant el nou escenari, Carrizosa arriba al capdavant de la llista després de destronar la candidata escollida a les primàries, una Lorena Roldán que ha acabat a les files del Partit Popular. Una decisió controvertida perquè el nou líder de Cs a Catalunya ha demostrat un acèrrim convenciment unionista com a portaveu al Parlament. Un cop consumada la patacada a les urnes que li pronostiquen totes les enquestes, veurem si Carrizosa manté la mateixa convicció o es converteix en una nova víctima de la caiguda lliure de la formació taronja.
Laura Borràs: amenaçada
La causa judicial oberta al Tribunal Suprem per contractacions irregulars al capdavant de l’Institut de les Lletres Catalanes pesa sobre la candidatura de Borràs. Part de l’independentisme no vol repetir l’experiència d’una inhabilitació de la presidència de la Generalitat abans d’acabar el mandat. Però la líder de JxCAT evita el tema durant les entrevistes i els debats i es reivindica com la garantia d’avançar cap a l’estat propi durant la propera legislatura. Acompanyada per Puigdemont i els presos polítics del partit durant la campanya, Borràs explota la bona oratòria i la capacitat d’atracció que la caracteritzen. El 14-F decidirà què influeix més, si la investigació judicial o el carisma de la candidata, una qualitat que la pot portar a convertir-se en la primera presidenta de la Generalitat de la història.
Pere Aragonès: canviat
El vicepresident amb funcions de president ha mostrat un perfil molt diferent a l’habitual durant les últimes setmanes. Conegut pel perfil de gestor al capdavant del departament d’Economia i famós per la seva cautela, Aragonès ha ensenyat una altra cara en campanya. ERC ha aprofitat per buscar un perfil més vehement i proper del candidat amb vídeos molt personals i discursos estridents als mítings. Una forma d’amagar la trajectòria professional sempre lligada a la política institucional que arrossega el coordinador nacional dels republicans. Eclipsat per Junqueras des de la sortida de la presó del líder del partit, Aragonès es torna a trobar en un escenari habitual per ERC: encapçalant la majoria d’enquestes. Els comicis desvelaran si es repeteix la història i o si els milers d’indecisos els brinden una victòria a les urnes.
Salvador Illa: inflat
Un ministre de Sanitat del govern espanyol que dimiteix enmig de la tercera onada de la pandèmia per assumir el repte d’acabar amb les majories independentistes a Catalunya. Una jugada arriscada que ha enviat Miquel Iceta a l’executiu de Madrid i ha convertit el PSC en el referent de l’unionisme en les eleccions del 14-F, prenent el relleu de Cs. Avalat pel mediàtic ‘efecte Illa’, el nou líder dels socialistes apel·la constantment a tornar a la Catalunya d’abans del Procés. Illa compta amb una llarguíssima trajectòria en política, durant els darrers anys com a secretari d’organització del partit. Responsable de negociar la investidura de Pedro Sánchez amb ERC i del pacte a la Diputació de Barcelona amb JxCat, ara s’hi enfrontarà per guanyar les eleccions. De moment, els pronòstics l’afavoreixen i es troba en disposició de competir per la victòria amb els partits independentistes majoritaris.
Jéssica Albiach: rapera
L’aportació més famosa de la líder dels Comuns a la cursa electoral l’hem trobat en un videoclip en què “canta” un rap juntament amb Ada Colau. La formació morada ha optat per una campanya molt personalista per enfortir el lideratge d’Albiach, poc coneguda malgrat actuar com a portaveu del grup parlamentari durant l’última legislatura, després de la dimissió de Xavier Domènech. La pinça del PSC i ERC apel·lant al vot útil per convertir-se en el partit guanyador de les eleccions debilita els Comuns, ofuscats en la recerca d’un nou tripartit. Però Jéssica Albiach està convençuda que una millora de resultats els permetrà replicar la fórmula del govern espanyol, una esperança fins ara poc compartida pels sondejos.
Dolors Sabater: discutida
La campanya electoral de la CUP ha quedat marcada per les rectificacions assumides per l’exalcaldessa de Badalona, qüestionada per la militància dels anticapitalistes. En dues ocasions, la líder de Guanyem s’ha vist obligada a redreçar el discurs després dels tocs d’alerta cupaires, que han discutit les declaracions de la cap de llista als mitjans. Tot i les disputes internes, Sabater és la candidata amb una major exposició mediàtica de l’Esquerra Independentista des de l’entrada al Parlament el 2012. A més, tot i les dificultats en la disputa dialèctica, se l’associa amb l’experiència de gestió al capdavant d’una gran ciutat. Un lideratge potent que segons apunten les enquestes empenyerà la CUP a recuperar influència política i tornar a condicionar els següents passos de l’independentisme.
Alejandro Fernández: tacat
Les filtracions i el judici pel cas de corrupció per la Caixa B han esquitxat per tot arreu les setmanes prèvies a les eleccions en l’entorn del Partit Popular. La història de la formació a nivell estatal torna a atacar la candidatura encapçalada per Fernández, just quan la presència de Pablo Casado es fa més habitual a Catalunya. El PP pretenia convertir-se en la veu forta del constitucionalisme al Parlament i ho demostrava amb els fitxatges de Lorena Roldán de C’s i d’Eva Parera, número 2 de Valls a l’Ajuntament de Barcelona i antiga membre de CiU. Però tot i la bona oratòria del líder popular, l’ombra de sospita que arrossega el partit ha frenat la tendència positiva dels sondejos obtinguda gràcies a la caiguda de Ciutadans. Amb un possible sorpasso de Vox assetjant-lo, veurem si l’emoticona d’Alenjadro Fernández acaba somrient o plorant durant la nit electoral.
Àngels Chacón: antítesi
El PDeCAT o la CUP. Sobre aquesta innovadora dicotomia s’ha mogut tota la campanya de la formació de Chacón per aconseguir representació parlamentària. L’exconsellera d’Empresa ha centrat el discurs en mostrar-se com l’alternativa dins l’independentisme per evitar una majoria condicionada pel partit anticapitalista. Més enllà de la fixació amb les cupaires, la líder postconvergent ha marcat perfil propi prioritzant polítiques més a la dreta que Junts com la rebaixa d’impostos i la defensa de l’escola concertada. Chacón també s’ha acompanyat de velles glòries de la política catalana com Artur Mas, Andreu Mas-Colell i Joana Ortega amb l’objectiu de reivindicar l’herència de CiU. Ara toca esperar el 14-F per descobrir si “els de tota la vida” entraran al Parlament o en quedaran exclosos.
