Arriba el Nadal, i a pocs dies tot són desitjos, bones intencions i promeses. Ens felicitem les festes i reneix un cor tendre i generós vers els altres.

Època de bogeria  consumista roman en la nostre essència el sentit més pur i trascendent, la compassió, la búsqueda  espiritual o la reflexió com a resposta emocional i sincera, indagant en les nostres pors i veritables sentiments en l’epíleg del capítol incacabat. Desembre punt de partida, de retorn o de valentia cap a nous propòsits i satisfer aquells desitjos que no es van veure complerts per circumstàncies diverses.

Entendre el Nadal  com un renéixer, agafar embranzida i apropar-nos al punt d’inflexió vital i necessari, introspecció més enllà dels àpats de Nadal o unes mini vacances hivernals.

Aquest  Nadal atípic i contingut, discret i molt generós malgrat la realitat, s’apropa amb timidesa intentant resplendir entre prohibicions i gàbies emocionals, tristors per no veure la gent estimada o pors per la incertesa que ens nubla l’horitzó.

Arriba el Nadal  i contemplem  el nostre voltant amb inèrcia de fer, de materialitzar, de continuar els costums sense aquest punt d’inflexió o potser amb desig  de tornar al punt de partida.

Taules parades i mirades que atresoren instants de joia, finestres de gebre que amaguen riures eterns, canalla juganera descobrint la màgia del Nadal…tot arriba i tot s’esvaeix, Nadales que es fan silenci al trencar l’alba. Tot fútil com el vent al penell de la teulada que ens acarona per recordar-nos la brevetat de tot plegat  i que demà  és tard per adonar-nos de l’instant de generositat,  la  companyia dels èssers estimats i la tènue bellesa del record…record tèrbol o colpidor, però al capdavall vivències úniques que fan de la nostra vida un conte fascinant.

Cada dia podem viure el Nadal, ser nosaltres mateixos amb el seu esperit i inspiració.

El punt d’inflexió per una regeneració de l’anima i contemplar el nostre voltant amb mirada crítica i observadora per començar una vida nova o retornar al punt de partida.  Res és perdut, res és en va.

Època per fer balanç, reflexionar sobre el que succeix al nostre voltant i mirar en perspectiva.

Per les tenebres del món avançem rodejats d’injustícies, corrupció i crueltats. Però també la vida ens fa ofrenes meravelloses en instants inesperats, coneixem persones que s’esforçen en fer d’aquest món un lloc millor amb generositat i bondat   i  gaudim d’oportunitats per descobrir nous somnis que fer realitat. Entre aquesta muntanya russa extraordinària ens trobem fràgils però entusiastes.

El Nadal  s’atura al bell mig de les alçades per regalar-nos la mirada obliqua i serena d’endinsar-nos en el més profund del nostres sentiments i somriure  o voler transformar el nostre atzar amb tota la nostra força.

Misteri de Nadal que esclata de llum entre records i brindis de pau, nadales irisades de canalla exultant…la vida que renéix com sempre per iniciar un  advent interior que il.lumini la mirada.

Campanetes d’hivern que repiquen des del cel i ens fan sentir la joia del viure, tornar al punt de partida amb aromes de gingebre i mel…és Nadal.