L’aliberalisme cañí que representen el Partido Popular i VOX no deixa de sorprendre. No deixa de sorprendre per la seua tebiesa, vull dir. Qualsevol persona que estiga més o menys pendent de l’actualitat, haurà vist com els trumpistes habituals que omplen portades són -sense rubor- admiradors d’Orban, Steve Bannon i Erdogan. Tampoc és que se n’amaguen massa.

La darrera ocurrència és obligar els metges a mostrar a les dones que vulguen interrompre voluntàriament el seu embaràs -que hi ha més liberal que respectar la seua decisió de fer-ho per les raons que considere adients?- hagen d’escoltar el batec del cor del fetus i vore-hi una ecografia 4D per a la que ni tan sols hi ha prou maquinària disponible als hospitals públics. Dic que són tebis perquè el que haurien de proposar -fills del nacionalcatolicismo que són- és que una mongeta acompanye a les pobres pecadores al ginecòleg i que un capellà decidesca si les ha de confessar per haver pecat -encara que siga- de pensament. Potser, si es per a salvar l’honra de la infortunada embarassada, fins hi tot li puga oferir un resquici legal per on salvar-se de la condemnació eterna o del codi penal franquista que és, més o menys, on voldrien dur-nos.

Esperpents a banda, la dreta sempre ha actuat de la mateixa manera; la llibertat -la llibertat– deixa de ser aplicable quan no se’ls aplica exclusivament a ells. O és que cal recordar que els señoritos de missa de diumenge i braç en alt, duien a les seues queridas a abortar on fera falta en els moments més foscos del franquisme? Els pro-vida, ja ho deia el meravellós George Carlin en aquest monòleg, només ho són fins a que el nadó ha nascut. Una vegada ha nascut, si ha tingut la desgràcia de fer-ho en una família de classe obrera, ja s’ho faran. Retallar sanitat pública, retallar en educació, facilitar l’acomiadament i desnonar als vulnerables. Mentre un fetus s’està desenvolupant, cada vida és sagrada; un cop ha nascut, el que és sagrada és la cartera. I els privilegis dels rics. I la llotja del Reial Madrid. I Espanya, sempre Espanya.

Que siguen valents, i que ho expliquen. Si volen tornar als temps del franquisme, que ho expliciten. I que diguen que volen ser Orban, o Erdogan. Però amb peineta i traje de luces. Que siguen valents, que proposen una llei per prohibir l’abortament; caretes fora.

Article anteriorIndigència afectiva a propòsit de la cançó de la Shakira
Article següentLligat, i ben lligat
Josep Barberà (Benicarló 1983) és president d'Esquerra Republicana del País Valencià on milita des del 2004. Es mou com un samaruc en la mar del que ell anomena «cultura dispersa». No deixa passar una bona sèrie, és un especialista en còmic i en Dungeons&Dragons (ens fa matisar que de l'edició 3.5) i és un lector compulsiu, novel·la, assaig i -quasi- tot allò que es publica relatiu al País Valencià i els Països Catalans. Va ser regidor de cultura de Benicarló on va impulsar els premis literaris «Ciutat de Benicarló», que han situat la ciutat com a referència cultural al centre dels Països Catalans.