És 9 d’octubre, la diada del País Valencià i, a més a més, el dia en què els enamorats valencians celebrem el nostre amor regalant-nos la mocadorà (uns dolços de massapà que si no els heu provat, ho heu de fer!).
Diuen que aquest dia és per reivindicar-nos, per enorgullir-nos i per cohesionar-nos, i potser per això, Compromís, el partit polític valencianista per excel·lència, ha dut a terme la campanya de #senyeresalbalcó, enviant a tots els que la sol·licitaren una Senyera (amb el blau corresponent) a les cases de la gent perquè les penjàrem als balcons. Una campanya que ha despertat polèmica entre els sectors més nacionalistes, que la criticaven per agafar els símbols de l’extrema dreta; mentre que els de Compromís l’han defensada dient que el que fan és recuperar els símbols que la dreta els hi havia arravatat. Aquesta maniobra ens pot recordar a la que feia Podemos quan parlava de pàtria i intentar normalitzar la bandera d’Espanya. En aquesta línia, em sembla interessant la reflexió que feia Amadeu Mezquida, un dels caps pensants de Compromís a la ciutat de València:
Tot símbol valencià és del País Valencià i les persones que se’ls estimen mereixen estima i respecte. I més el 9 d’Octubre.
El que no vinga a sumar, que no entretinga. El que no vinga a sumar, almenys que no divisca. El que no vinga a sumar QUE S’APARTE
— Amadeu Mezquida? (@AMezquida) October 8, 2020
I potser, Mezquida té raó. Potser ara és moment de sumar i deixar baralles estèrils apartades, més que res perquè fa 10 anys era impensable que el valencianisme polític estiguera al govern de la Generalitat o tinguera l’alcaldia de València en dues legislatures consecutives. Recordem que fa no molt no tenia representació a les Corts perquè no aconseguia superar la barrera electoral!
Més enllà de banderes i barreres, el que està clar és que aquesta estratègia política de ser més, de créixer i de construir valencianisme, cada vegada està més consolidada, i ha aconseguit en només 5 anys que València fora l’exemple perfecte de corrupció, a ser exemple perfecte de polítiques d’igualtat, de mobilitat, d’educació i de sanitat. I això sí que ens fa sentir orgullosos als valencians!
Per més nous d’octubres amb el cap ben alt, forjant la nostra identitat i construint un País Valencià just, digne i solidari amb els que més ho necessiten.
