Et parlaré encara del paisatge dels meus ulls,
i del temps que ens pertany, com les flors
que estan a punt d’esclatar, com les fonts.
Et parlaré encara del paisatge dels meus ulls,
de les cartes d’amor que no t’he escrit,
d’aquest temps de tempestes i bombes,
de sang i silencis, de memòries brutes,
on ningú no parla de tu i tothom t’espera,
per un somriure teu, pels teus dits, amor.
Així, sense voler-ho i com un regal inesperat,
amor en dejú, amor rovellat, amor esquerp,
amor perdut, amor fingit, amor transparent,
però amor encara, et parlaré dels meus ulls.
