Ha estat endut cap el cel. Aquestes paraules enclouen tot el misteri de la festivitat que celebrem avui. ¿I, què vol dir això per a la nostra mentalitat que sap que a dalt, hi ha l’atmosfera, les estrelles, les galàxies? ¿Què és el cel? ¿Cap a on ha anat Jesús? El cel en el sentit que hi dóna la Sagrada Escriptura, no és un lloc de l’espai. És un lloc on hi ha Déu. És per tant, una realitat espiritual, no un lloc material. Jesús, doncs, se n’ha anat amb Déu, cap a aquella realitat invisible que és pròpia de Déu. I que li correspon pel fet de ser el Fill de Déu fet home. Podríem dir que des de l’Ascensió, en el si de la Trinitat hi ha una realitat humana transfigurada.
En el fragment de la carta als efessis que hem llegit, diu Sant Pau que “la força i la sobirania de Déu, ressuscità el Crist d’entre el morts i el feu seure a la seva dreta dalt del cel”. L’expressió “seure a la dreta del Pare” que repetim cada vegada que resem el Glòria i el Credo, vol indicar, simplement, la igualtat de majestat entre el Fill i el Pare.
I, què hi fa Jesús en el cel? Certament, no es queda tancat en ell mateix fruint de la glòria que li ve de la creu. Ni es queda només en la joia de la comunió amb Déu Pare. Jesús intercedeix per nosaltres. Ens té presents. És solidari de la nostra vida. Ens estima. Coneix els nostres alts i baixos, les nostres penes i les nostres alegries, coneix les nostres fragilitats i el nostre desig més noble d’amor i d’autenticitat.
Coneix, perquè ho ha experimentat en la seva persona, les lluites interiors, les foscors i els sofriments que comporta l’existència humana. I, per això, intercedeix davant Déu per nosaltres. La gran intercessió del Divendres Sant dalt la creu té continuïtat en el cel fins la fi del món. Aquesta intercessió és la conseqüència d’un amor igual al que el Pare té per nosaltres. L’Ascensió, per tant, no allunya Jesús de nosaltres, sinó que inaugura una manera més íntima de fer-se present enmig nostre, tant a nivell individual com a nivell de comunitat cristiana, és a dir, d’Església. El contacte amb la seva Paraula i amb els fets salvadors de la seva vida, que actualitzem mitjançant els sagraments, és el que ens permet endinsar-nos en la realitat i el misteri de Déu. Però per això, es necessita tenir un cor sincer i una fe plena.
Hem llegit al llibre dels Fets que quan els Apòstols encara s’estaven mirant cap al cel com Jesús se’n anava, dos homes vestits de blanc, hem d’entendre dos missatgers de Déu, els hi diuen: “Per què us esteu mirant al cel? Indicant-los així que tenen una tasca a realitzar aquí baix a la terra. I nosaltres, els cristians, ¿quin missatge podem donar, en el dia de l’Ascensió, al nostre món sovint tan acostumat a mirar les realitats de la terra que té dificultat a mirar les del cel? Doncs li podem donar un missatge d’esperança, enmig de tantes realitats descoratjadores que es donen en els nostres dies. Els cristians proclamen un missatge que ajuda a superar la por, i que dóna sentit a la nostra existència en qualsevol circumstància.
Contemplar Jesús endut cap al cel no ens aliena de les realitats de la nostra terra on tots hi tenim una responsabilitat: hem de fer que la família humana progressi integralment, no només pel que fa a l’esperit, sinó també pel que fa al cos. Les nostres devocions, els nostres somnis, mai han d’impedir o dificultar el compliment de les nostres obligacions, tant a nivell personal com a nivell familiar i social; i avui en dia, amb els problemes que té la nostra societat encara més. Contemplar Jesús endut cap al cel, ens ha d’urgir a treballar per anticipar entre nosaltres els valors del Regne: la fraternitat, la justícia, la pau, la distribució equitativa dels béns, l’ús equilibrat dels recursos naturals….
El cristianisme, és un camí de realització de la persona en plenitud: un camí de germanor entre tots i d’amistat amb Déu. Potser molts no se senten interpel·lats per la doctrina que prediquem. Però tothom se sent interpel·lat per l’amor fratern quan és sincer i compromès, quan un mateix esdevé objecte concret d’estimació. Només un amor semblant al de Jesucrist pot canviar els cors i no pas les armes, ni les amenaces, ni els mitjans de comunicació social. Estimar és el que millor prepara els camins per a l’anunci de l’Evangeli. Quan l’amor és veritable, genera amor com a resposta i només llavors es fa realitat el manament nou de Jesús: “Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat”.
