Mons. Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu, va donar la seva opinió autoritzada sobre el projecte d’instal·lar el complex Eurovegas al Baix Llobregat. Els terrenys oferts per a la susdita empresa es troben dintre del territori del bisbat de Sant Feliu de Llobregat. El bisbe deixà de banda els possibles beneficis econòmics per a la zona i dóna la seva visió, visió clarament contrària a aquesta instal·lació des del punt de vista moral, laboral i social. Abans de fer-ho, ha estudiat el tema i l’ha consultat amb diverses institucions del territori.
La notícia que l’empresa “Las Vegas Sands Corporations” estudia el projecte de la possible implantació en el Baix Llobregat d’un gran complex lúdic i turístic, ha aixecat molts comentaris i ha provocat no poques reaccions d’institucions i grups socials. “Aquest projecte com s’ha dit en alguns mitjans de comunicació social constitueix de fet un gran repte per a la nostra societat del present i del futur, donada la seva magnitud i la profunditat del seu impacte, no només en l’economia, sinó també en la cultura i la manera de viure de bona part de la població”.
Tota la problemàtica humana, econòmica, cultural, etc. que comporta el fet de l’Eurovegas, sembla també exigir un pronunciar-se sobre la susdita qüestió des dels criteris morals de la Doctrina social de l’Església. I es dirigeix tant als catòlics com a tots els homes de bona voluntat.
“Fem -diu Mons Cortès- aquesta declaració, havent escoltat els missatges de no pocs grups de cristians i d’acord amb les recomanacions fetes pels organismes representatius diocesans. Reconeixem, però, els límits d’aquest pronunciament. Una limitació de principi i programàtica, perquè es tracta de manifestar uns criteris de caire moral, no de tipus tècnic o polític concret. Una altra de tipus pràctic, que condiciona en bona part el que volem dir: tot i haver demanat informació el més complerta possible, no coneixem molts detalls del projecte ni les condicions de la seva realització. Tot i així, sobre la base de les informacions que estan al nostre abast, podem fer una valoració moral d’aquest gran projecte, condicionada al possible coneixement de noves dades sobre el seu desenvolupament”.
Reconeix el bisbe que “el projecte es presenta com realment oportú en el marc de la crisi, que actualment patim, a la vista dels beneficis econòmics que, a curt termini, aportaria a la zona. Les fortes inversions previstes significarien, sens dubte, un respir pel que fa al desenvolupament econòmic i la creació de llocs de treball directes i indirectes, especialment durant el temps de creació d’infraestructures i construcció immobiliària”.
Ara bé, continua dient, “aquest possible benefici econòmic presenta molts dubtes pel que fa a la seva eficàcia real i la seva conveniència. En primer lloc, no està clar que, a llarg termini, es pugui considerar un creixement i un desenvolupament real de l’economia. Les informacions que ens arriben de la situació econòmica i social dels llocs on fa molts anys que existeixen aquesta mena de negocis, no acrediten uns resultats satisfactoris en aquest sentit. Els beneficis d’aquests negocis normalment van dirigits a l’acumulació d’un capital, que resta fora i lluny del lloc on s’ha treballat. Per altra banda, encara que al seu voltant pot haver-hi establiments de caire estrictament turístic, el nucli característic d’aquest projecte consisteix en un negoci que explota el joc d’atzar en grans proporcions, vinculat sovint amb operacions especulatives i el foment dels diners fàcils. Per contra les anàlisis més lúcides de la crisi econòmica actual estan reclamant la promoció d’una economia realment productiva, realitzada dintre dels paràmetres de l’ètica, com a únic camí de superació”.
“L’objecció més greu que posem a aquest projecte és el preu humà que exigeix per a obtenir un hipotètic benefici econòmic. El preu humà, la pèrdua de qualitat humana que suposaria, seria real i profunda, encara que romangui amagada al costat del miratge d’un possible benefici. En l’àmbit estrictament social, la implantació d’aquest projecte, segons hem estat informats, demanaria l’exempció de moltes obligacions tributàries i legals, que, un cop concedida, suposaria un greuge important per al bé comú i per a altres iniciatives empresarials. Però el més preocupant és la repercussió en l’àmbit de la cultura, la convivència, l’estil de vida o l’educació…El conjunt d’elements que envolten aquest tipus de negoci amb una tal magnitud, de fet, determinen tot un món, un estil de vida, que podem qualificar de ‘degradant’ per a la persona humana. Els diners fàcils, la manca d’escrúpols, els abusos de tot tipus, el consum i la disbauxa sense fre, acaben oferint un terreny abonat per a tota mena d’agressions a la dignitat de les persones i, fins i tot, de malalties, amb greus repercussions socials, com ara, ludopaties, drogoaddiccions, dependències, depressions…En aquest sentit, el discerniment que fa la moral catòlica sobre el joc d’atzar no significa una valoració indiscriminada del mateix, sinó que, segons llegim al Catecisme de l’Església Catòlica, afirmem que el joc moralment acceptable té uns límits, és a dir, els límits que estableix el perjudici seriós per a la subsistència pròpia o aliena, l’addicció, l’abús, la servitud, la injustícia… (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, n. 2413). Considerem a més aquí no tant sols el joc en sí, sinó sobre tot l’ambient que de fet l’envolta”.
No deixa el Bisbe de fer referència al possible mal que Eurovegas pot fer a l’entorn ecològic. “Hi ha una altra raó, que no deixa de ser també de caire moral, i que presenta un seriós interrogant a la iniciativa “Eurovegas”. És el conjunt de perjudicis que ocasionaria a l’ecologia del terreny on es pretén construir. L’ocupació directa de 800 hectàrees, més els espais que previsiblement s’ocuparien al seu voltant, amb aquest tipus d’edificis, les infraestructures urbanes i els accessos corresponents, produiria un greu impacte en l’equilibri Agrari, les zones humides, els aqüífers, el delta del Llobregat, té un alt valor natural i una riquesa que demana protecció, com de fet ja s’ha establert en gran part per llei. Si aquesta iniciativa anés endavant es produiria una ferida irreparable en aquest territori”.
Quan un comprova les nefastes conseqüències que s’han donat en aquells llocs on s’han instal·lat consorcis d’aquesta mena, hom veu -no sense sorpresa- que aquells territoris han baixat en qualitat educativa, familiar i moral: s’ha incrementat la prostitució, ha arribat el diner fàcil per camins immorals i il·legals, s’ha potenciat l’oci nocturn, s’ha incrementat l’atur juvenil i l’adult, ha augmentat la drogoaddicció. S’ha atret el jugador patològic amb greus problemes socials i familiars, ha crescut la criminalitat, hi ha hagut més suïcidis i depressions, s’han multiplicat els divorcis, etc. Tot un seguit de conseqüències que han trastocat negativament tots els possibles beneficis econòmics que un tal negoci hauria d’haver aportat. Sense anar a buscar altres exemples, un de ben fefaent és el fet que l’estat de Nevada -on es troba Las Vegas- té la taxa d’atur més alta dels Estats Units i la tercera en criminalitat.
Cal que els polítics pensin en el bé comú i no només en resoldre qüestions conjunturals de pes merament econòmic, tot i que ara el plantegin així, un problema que s’ha de solucionar. Però han de mirar a llarg termini…si volen encertar.
