El Barça ha pagat cars quatre errors en moments determinats de l’eliminatòria. Aquesta és la principal conclusió que es pot treure de la Supercopa d’Espanya. El primer gol del Madrid al Camp Nou ve d’un error de marcatge en situació de corner contrari i, si ho volen, de la no presència d’un home al primer pal – fet que sembla que Vilanova no canviarà -; el segon gol al Camp Nou ve d’un error de Valdés en intentar driblar un rival; el primer gol del Madrid al Bernabéu ve d’un error de Mascherano que no llegeix bé la situació i decideix rebutjar una pilota aèria a l’estil kung-fu amb la desgràcia de no tocar la pilota i deixant a Higuain sol amb Valdés, que anteriorment ja havia salvat un u contra u al mateix jugador; i el quart gol de l’eliminatòria arriba per una manca de contundència de Piqué en el rebuig de pilota, que deixa C.Ronaldo també sol davant de Valdés.
Però hi ha maneres de perdre i ahir el Barça va ‘morir’ lluitant fins al final i és d’agrair, però també hi ha maneres de sortir a jugar un partit, i, malauradament, el Barça ahir no va sortir a jugar amb la concentració que requeria la cita. Uns primers trenta minuts dolents defensivament van ocasionar dos errors que la fortuna va voler que fossin crucials pel partit i l’eliminatòria. Però el més preocupant és que a part d’aquests dos errors n’hi va haver molts més, produïts tots per desajustos monumentals en transició defensiva. Els contraatacs del Madrid – única arma que tenen, perquè quan han hagut d’organitzar un atac en estàtic les han passat magres -, tant en el partit d’anada com en el de tornada, sempre han aportat perill, sobretot perquè s’hi sumaven amb més homes i més velocitat que el Barça i perquè els jugadors blaugranes es veien superats per l’esquena dels laterals i el mig camp tardava en arribar a ajuntar línies amb la defensa. També va mancar, sobretot en aquesta mitja hora, més pressió i ajuda per part dels extrems. En un 1-4-3-3 el treball defensiu dels extrems és clau, així com també ho és l’ajuda dels dos interiors al lateral i, ambdós coses, durant els primers trenta minuts no van sortir bé.
Però no tot és defensa, i a dalt el Barça també va tenir problemes. ‘El Madrid ha arribat 3 vegades i ha fet dos gols’ es comentava en el segon gol de l’equip blanc. I la sentència és certa. Però no es pot comparar al Barça, perquè el Madrid la majoria de vegades que arriba a l’àrea rival acaba amb xut, en canvi el Barça, circula tant la pilota que dóna temps al Madrid ha ajuntar línies i tapar espais, amb la qual cosa es dificulta el poder arribar a la situació per xutar, i, per trobar-la, s’han de fer aquestes passades tan curtes – combinades amb alguna pilota llarga – que van ocasionar tantes pèrdues de pilota, donant així per acabades les jugades d’atac. A aquest factor, cal sumar que Messi estava molt ben cobert, tant que l’obligaven a rebre pilotes en condicions a l’alçada del mig camp i que Alexis no desbordava cap vegada. Amb tot plegat les opcions del Barça per acabar xutant en condicions a porteria disminuien.
La nota positiva del partit va ser el bon quart d’hora d’Alex Song que va substituir un Busquets cansat, i que el Barça, malgrat jugar amb un home menys durant més d’una hora, no va tirar mai la tovallola i va anar a buscar l’empat que donava el triomf en la competició. Ara caldrà visionar el vídeo del partit, corregir els desajustos i pensar en la Lliga on el Barça porta cinc punts d’avantatge al Madrid.
