Tal dia com avui de fa 26 anys el Barça guanyava 3 a 2 al Reial Madrid amb tres gols de l’anglès Gary Lineker en un partit disputat al Camp Nou. Ahir, al Bernabeu, es disputava un altre derbi, un dels tants als que assistim en les últimes temporades.
Un Madrid amb moltes baixes rebia un Barça que comptava amb l’equip de gala d’aquesta temporada, tot feia indicar doncs que el Barça podria aconseguir una victòria còmode. I és cert, la podria haver aconseguit però va errar massa ocasions i al final, en un corner que no ho hauria d’haver estat, l’ahir excels Varane, va col·locar la pilota al fons de la porteria de Pinto amb un excel·lent remat de cap.
Encara no havíem pres seient al sofà, a la cadira del bar o a la de l’estadi que el Barça ja rebia la primera targeta groga del partit i provocava una falta perillosa que va estar a punt de suposar un ensurt al club blaugrana, ja que el xut potent però mal col·locat de Cristiano Ronaldo, degut a una passa en falç del porter Pinto, va estar a punt d’acabar en gol. Exceptuant aquest moment en concret va sorprendre la pressió del Madrid durant els primers deu minuts, destaquem deu minuts, perquè en els darrers derbis l’equip de Mourinho es caracteritzava per sortir a fer una pressió molt alta a l’equip blaugrana; en canvi ahir, la pressió va disminuir l’alçada. El Barça durant els primers vint minuts va ser clar dominador de la pilota i, aquí sí, del partit. El Madrid quan robava la pilota llençava contraatacs molt ben defensats pel Barça gràcies a la posició dels homes que tancaven la defensa i d’un immensa, com gairebé sempre, Busquets. A partir de la mitja hora el Barça va perdre la referència d’Iniesta i Xavi, va perdre la possessió de la pilota i el partit es va convertir en un ‘corre calles’ majúscul facilitant atacs constants per part dels dos equips, resultant-ne més beneficiat el Madrid car té els jugadors adequats per aquest joc, i a més hi estan acostumats. De Messi i Cristiano Ronaldo poques notícies fins al moment.
La segona part més del mateix, amb l’única diferència que als cinc minuts el Barça, gràcies a l’excel·lent pressió de Messi, aconseguia avançar-se al marcador gràcies a un xut col·locat de Cesc. A partir d’aquell moment el Barça en va tenir un parell més, segurament la més clara fou la de Pedro que després de cavalcar en esprint més de la meitat del terreny de joc va arribar davant de la porteria defensada per Diego López i el seu xut col·locat va marxar a fora per poc. A mesura que anaven passant els minuts el mig camp del Barça perdia més control de la pilota i del partit, en part degut a un visible cansament de Cesc, ja als vint minuts d’aquest període, a unes quantes conduccions estèrils de Messi i a la desaparició, altre vegada, de Xavi i Iniesta al timó de l’equip. Amb tot hi ha falta de res i menys per acabar el partit el jutge de línea s’inventava un corner a favor del Reial Madrid (cal apuntar que en directe a tots ens va semblar corner i no va ser fins que vam poder veure una repetició a càmera lenta que ens vam adonar que hauria d’haver estat servei de porteria) que acabaria amb el gol del defensa Varane.
La falta d’eficàcia blaugrana davant de porteria rival el condemna a sentenciar l’eliminatòria al Camp Nou, on el Madrid hi anirà amb la pressumpta defensa titular.
Descrit una mica el partit,es pot fer esment a diferents aspectes:
Varane: Bon defensa central que ahir es va llicenciar en el partit per excel·lència del futbol modern, amb una gran col·locació, tallant diverses vegades ocasions de gol del Barça, la més providencial davant Cesc quan el migcampista blaugrana es disposava a xutar a porteria per tornar a batre el porter Diego López.
Ozil: Fuma, no és gaire agraciat i Mourinho l’ha assenyalat més d’una vegada aquesta temporada però quan vol jugar a futbol ens brinda amb un repertori d’accions tècniques digne dels més privilegiats. Ahir va deixar pel record un control amb el taló, d’esquenes a la porteria rival.
Xabi Alonso i Arbeloa: La parella dels derbis. Un pega, el realitzador obra pla, i surt l’altre. Fixint-s’hi, ahir va ser un escàndol, cada vegada que un pegava apareixia l’altre. Les victimes preferides: Messi i Alves.
Thiago per Cesc: El migcamp del Barça a la meitat de la segona part necessitava aire fresc i el canvi de Thiago per Cesc va arribar passada la mitja hora.
Jordi Alba: Venint d’Abidal, Alba no ho tenia fàcil per convèncer a l’afició blaugrana, però després d’un inici una mica preocupant, el de l’Hospitalet ha aconseguit ser l’amo i senyor de la banda esquerra blaugrana. Ahir va gaudir d’una magnífica ocasió per marcar un gol però va errar el xut i la pilota va marxar desviada.
Alexis: Segurament coincidiríem si obligats a destacar una qualitat d’Alexis Sánchez diguéssim la capacitat de sacrifici en situació defensiva. I és que lluny de veure’l marcar gols, el jugador xilè ens té més acostumats a pressionar d’una manera agressiva robant en nombroses ocasions la pilota.
Villa: Segurament la gran pregunta d’aquesta temporada és ‘Què passa amb Villa?’. Màxim golejador de la selecció espanyola, home clau fa dues temporades, aquest any ha gaudit de ben poques oportunitats, i s’ha vist superat, clarament, per un Alexis que, malgrat haver marcat menys gols que l’asturià, sembla que compta amb més confiança per part del cos tècnic. La seva situació és ben estranya, i només s’entén si ha dit que vol marxar ( aleshores el podríem comparar amb en Llorente de l’Athletic Club) o que no està implicat al cent per cent amb l’equip.
