Amb els anys el futbol ha anat perdent l’atractiu per mi sense saber-ne ben bé el motiu. Ha arribat un punt que trobo una mala lliçó, així com la mostra fefaent que la vida de vegades té poc a veure amb la justícia, el fet que uns individus que en general curtegen guanyin tants diners per una habilitat d’interès molt relatiu. Dilluns vam tenir l’espectacle lamentable d’uns joves borratxos sobre un autocar descapotable, robant les boines dels agents de policia i traient-se els calçotets. Ningú va acabar al calabós. Prova un dia de fer-ho tu i a veure què passa.
Hi ha una mena de gent que em fot força pena. Els pots trobar a qualsevol bar amb les seves converses monotemàtiques sobre jugadors, entrenadors i fitxatges. Tenen el Plus, el Gol TV i compren diaris infectes on et regalen els calçotets de qualsevol club de futbol. Son els principals responsables de fer milionaris a paios amb retard mental manifest. Us felicito, fills. De tant en tant m’agrada entrar en aquestes tertúlies, fotre-hi una mica de zitzània i marxar havent-los deixat a tots traient foc pels queixals. És ben divertit i molt fàcil.
No obstant això, respecto la gent que veu el futbol com una manera d’esbargir-se del tràfec diari i he de confessar que, malgrat el que he dit, sóc del Barça. Ho sóc per tradició i també per motius polítics, és clar.
-No, que futbol i política no s’han de barrejar… (posar-hi veu de pusil·lànime)
-CALLA!
Futbol i política sempre s’han barrejat però en alguns casos -com el del Barça- més que en altres. Això ho saben molt bé els falsos partidaris de la no mixtura. És per això que van posar la seva maquinària mediàtica per arrasar el llegat de Laporta. Ell no era culpable de barrejar futbol i política, sinó de secundar la política que ells no volen i, evidentment, el futbol aquí no hi té res a veure. Els va ser ben fàcil manipular una massa que només llegeix sobre fitxatges i lesions, i el nou líder va resultar escollit per aclamació. D’aquesta manera és com el millor Barça de la història va abandonar els valors de la solidaritat venent-se al petrodòlar per omplir TV3 de propaganda islàmica i dictatorial i va tornar a teixir complicitats amb els sectors violents. Això possiblement a un cert gruix de la massa social li entra per una orella i li surt per l’altra i per això és tan fàcil silenciar els negocis obscurs del president del Barça a Qatar. Ho tindran més difícil quan sigui l’hora de defensar els mals resultats. De moment Santi Nolla, director de Mundo Deportivo, ho prova. Deia així al Twitter després de l’eliminació de la Champions: “Hay que felicitar al Bayern por su partidazo y esperar que en el Barça no se rompa todo por una derrota dolorosa”. És digna d’admirar tanta comprensió. A veure fins on l’estiren.
