El llenguatge que utilitzen les administracions públiques no és neutre: condiciona la comprensió de la informació, la relació amb la ciutadania i la percepció de proximitat i legitimitat institucional. I com ha de ser aquest llenguatge?
Clar i entenedor
El llenguatge ha de ser comprensible per al conjunt de la ciutadania. L’ús excessiu de tecnicismes, frases llargues o estructures complexes dificulta la comprensió i pot generar confusió o desafecció. Prioritzar frases curtes, vocabulari comú i una estructura ordenada facilita l’accés a la informació i redueix errors en tràmits i comunicacions.
Precís i rigorós
La claredat no ha d’anar en detriment del rigor. El llenguatge ha de ser exacte, coherent i jurídicament segur, especialment en normes, resolucions i procediments. Cal evitar ambigüitats i expressions imprecises, i definir correctament els conceptes clau, garantint així la seguretat jurídica i la igualtat de tracte.
Proper i respectuós
Les administracions s’adrecen a persones diverses, amb realitats i necessitats diferents. Un llenguatge respectuós, no paternalista i orientat al servei públic contribueix a una relació més propera amb la ciutadania.
Inclusiu i no discriminatori
El llenguatge ha de reflectir la diversitat de la societat i evitar qualsevol forma de discriminació. L’ús d’un llenguatge inclusiu, que no invisibilitzi col·lectius ni reprodueixi estereotips, és una responsabilitat de les administracions públiques.
Accessible i adaptat als canals
La comunicació pública ha de tenir en compte els diferents canals i formats: documents oficials, webs, xarxes socials o atenció directa. El llenguatge s’ha d’adaptar a cada suport, garantint sempre l’accessibilitat, especialment per a persones amb dificultats de comprensió lectora o amb discapacitats.
