El petit comerç és un tema de debat habitual, ja sigui perquè es posa sobre la taula la qüestió dels horaris comercials o bé perquè ens sorprèn el tancament d’una determinada botiga que formava part de la nostra vida quotidiana. Només per posar alguns exemples, ara fa poc en va parlar en Joan Safont aquí mateix i habitualment tracta l’assumpte en Manuel Cuyàs a El Punt Avui.
Imaginar un món sense comerç no és massa complicat. Només cal anar a passejar una estona a qualsevol barri residencial o provar de voltar a peu per qualsevol urbanització. Els carrers són buits de transeünts i només hi veiem cotxes i gent que s’ha vist obligada a sortir per passejar el gos o llençar la brossa. Esfereïdor.
Tampoc és gaire difícil imaginar un món sense petit comerç. Només cal visitar el centre neuràlgic de qualsevol ciutat Occidental. H&M, Zara, Apple, Starbucks. Cada ciutat s’assembla a qualsevol altra. I les avingudes de botigues luxoses? Louis Vuitton, Prada, Hermès, Gucci. Després hi ha el comerç de polígon, amb els seus grans supermercats, cadenes de menjar ràpid i Decathlons.
El petit comerç, com l’existència de les diferents llengües i cultures, la biodiversitat o -jo què sé- l’existència de diversos tipus de barrets, contribueix a fer el món molt més agradable. D’això en som tots conscients i és per aquest fet que encara no conec ningú que estigui en contra del petit comerç (potser el senyor Amancio Ortega, però no n’estic segur).
Un cop un petit comerciant lamentava davant meu que el seu producte avui dia es pot trobar a tot tipus de grans superfícies i, fins i tot, a les gasolineres. El que jo sabia, però que no vaig manifestar per no barallar-me fútilment, és que aquest comerciant, quan havia d’anar a productes d’un altre ram, agafava el cotxe i anava a carregar fort al Mercadona.
El que cal saber és quin preu estem disposats a pagar per mantenir viu el petit comerç perquè el que és evident és que el botiguer no pot competir amb el poder de compra d’una gran cadena. És per aquest fet que el comerciant emprenyat anava a carregar al Mercadona i també és per això que els centres comercials són ben plens els dissabtes. Caldrà, doncs, que el consumidor estigui disposat a pagar més pel mateix i no sé si tots els que es lamenten estan disposats a fer-ho. Caldrà, també, -i això encara és més difícil- que el petit comerciant deixi de veure el de la botiga del costat com a un enemic i tingui clar que la via de la col·laboració i l’associacionisme és la que els pot salvar a un i altre. Son molts els casos que conec de botiguers d’un mateix ram que no es parlen.
