José Luis Vázquez Borau, impulsor a Catalunya del personalisme comunitari, fundador de l’Institut Emmanuel Mounier a casa nostra, autor de més de seixanta obres sobre aspectes religiosos i d’espiritualitat, és doctor en Filosofia i en Teologia. El llibre que comentem es presenta com una síntesi de la religió cristiana, a partir de preguntes i respostes, escrit des d’una gran sensibilitat per l’opció preferencial pels pobres, per la cerca d’un sentit espiritual de la vida, a l’estil del testimoni dels seguidors de Foucauld.
El seguiment del Crist és explicat com una vivència de la vida des de la pobresa i la fragilitat, la donació als altres i el misteri de la transcendència. El llibre reivindica una concepció espiritual de la vida, entesa com allò més autènticament natural (p.9), on els pobres i marginats, els sofrents, esdevenen el rostre més fidel de Jesús. La dignitat de tota persona humana fonamenta la llibertat i la solidaritat entre els germans en l’existència.
El llibre té una primera part en la que parla dels fonaments del cristianisme, i la seva evolució històrica. A la segona part ens mostra el paper de les esglésies cristianes i els diferents moviments religiosos que s’han donat. Finalment, te una conclusió on es plantegen grans preguntes, com ara cóm parlar de Déu davant de tanta injustícia humana, el sentit de la vivència mística, si hi ha una única religió veritable, la increença, el paper pacificador de les religions, i el diàleg interconfessional. Un vocabulari i una bibliografia molt útils acaben l’obra.
L’autor cerca el sentit pregon del naixement del Crist, ens presenta el paper maternal de Maria, la vida, mort i resurrecció de Jesús, el Messies, amb el seu missatge d’esperança. Ressegueix el paper de l’Església al llarg de la història. Una història marcada per l’alenada de l’Esperit i pels cismes i les divisions. Concilis, heretgies, ús polític de la religió, però també conreu de la vida monàstica, del misticisme, de l’espiritualitat…
Els grans moments de la història d’Europa es presenten davant del lector, com ara la reforma cistercenc, les creuades, el sorgiment de l’ordre dels predicadors o dominics, la inquisició, els grans savis com Sant Albert Magne o Sant Tomás d’Aquino, la passió pel diàleg de Ramon Lull, l’escolàstica, la reforma protestant, la contrareforma i la petjada de Sant Ignasi de Loiola, Sant Francesc Xavier, les reduccions jesuïtes al Paraguai, la secularització posterior a la Revolució Francesa, el materialisme dogmàtic arran de la Revolució Russa, el Concili Vaticà II, l’impacte dels darrers Sants Pares…
Es tracten les festes i els ritus, les icones, els sagraments, l’eucaristia, l’art cristià. La història de l’església, actualitzada fins el Papa Francesc, permet contrastar el catolicisme, l’ortodòxia i el protestantisme. També l’ anglicanisme i els grups radicals que emigraren als Estats d’Units d’Amèrica.
L’autor mostra un gran interès per destacar el camí dels místics, Charles de Foucauld, Mounier, Ignacio Ellacuría, i molts d’altres. La part final del llibre es dedica a estudiar els nous moviments cristians i altres de caràcter sectari que plantegen nous reptes entorn de la fe.
Estem davant un llibre de capçalera per a persones que vulguin un compendi de la doctrina cristiana, actual, vivencial, preocupat no tan sols de la veritat sinó també del bé. Un treball molt recomanable per la seva utilitat pedagògica.
