El País Valencià ha estat una festa pels excel·lents resultats de Compromís, amb Joan Ribó, futur batlle de València, i la Mònica Oltra, a les Corts Valencianes. Uns resultats més que excel·lents que han de ser motiu d’alegria per tots aquells que de sempre creiem en la unitat dels Països Catalans. A les Illes Balears i Pitiüses el mateix, en Biel Barceló amb Més per Mallorca ha revolucionat tot el mapa polític mallorquí. El PI ha tornat al parlament balear amb tres diputats, anem bé, molt bé. Tant els valencians com els mallorquins, menorquins, eivissencs i la gent de Formentera, han dit prou a la barbàrie espanyolista i decadent del vell i caduc PP.
S’han acabat les pallassades de la Rita, el Rus, Camps o el Fabra, com també les d’en Bauzà, ara aixequen el cap, s’alliberen d’un passat imposat i tornen a les seves arrels. El valencià o el mallorquí tornaran a ser emprats públicament com a llegua oficinal. Al Principat hi ha hagut de tot. Coses espectaculars com la victòria de la CUP a Berga, per 58 vots sobre els de CDC de sempre, seguits per 3 d’ERC. Ara caldrà esperar per saber qui pot governar a Berga: si serà la CUP o hi haurà un nou contuberni ERC-CiU. Barcelona es desinfla, un que té certa edat, quan veu qui hi ha al darrera de la Colau, veu els de sempre ex PSUC. Carrillos o Bandera Rojas de tota la vida, aquells, que han manat ininterrompudament a l’Ajuntament de Barcelona amb el Narcís Serra, Pasqual Maragall, Clos o l’Hereu. Fan veure que són nous o diferents, però la música i la flaire que fan és més vella que l’anar a peu.
Prefereixo el Compromís, Més per Mallorca, el PSM o, si voleu, el PI i tot abans que els neocomunistes revestits d’okupes ara col·ligats amb els nous regeneradors de l’Espanya de sempre com Podemos. El procés cap a l’alliberament nacional està tocat, les dissidències d’ERC en vers el President Mas i viceversa l’han tocat i l’han tocat de mort. Cal recordar la desgràcia que fou per Catalunya els dos trist-partits de Maragall amb ERC i els antics comunistes de ICV o el posterior de Montilla que fou encara molt pitjor. Un, a certa edat, veu el que fa pudor al Principat. Sort que, pel sud, el País Valencià i, mar enllà, per les Illes ens pot venir la regeneració nacional i social que tan ens manca.
