Em sap molt de greu haver d’escriure sobre la derrota de Xavier Trias. Sóc una de tants barcelonins que vam quedar ben aixafats diumenge a la nit. I això que vam millorar uns escrutinis inicials de 12 a 8 regidors a favor d’Ada Colau. Verge Santa!
Ara podria parlar de la meva decepció per la ingenuïtat i simplisme de molts votants de Barcelona en Comú, i no em refereixo als d’Iniciativa, que són ben llestos -potser massa. M’abstindré de valorar el dictamen de les urnes, perquè el nostre deure és conèixer i adaptar-nos a l’electorat real, no el que voldríem.
Els regidors de Xavier Trias estan molt dolguts i alguns aboquen llur amargor a les xarxes socials, qüestionant les habilitats de la Sra. Colau, continuant una campanya que s’ha acabat. S’ha perdut. Passem plana i treballem per recuperar Barcelona des d’ara mateix.
La crua realitat és que ens ha guanyat una candidata gairebé ella soleta, sense partit, sense experiència de gestió, sense programa lògic i amb marca improvisada, pronunciant un discurs insultant, impossible i populista. Mèrit d’ella i demèrit nostre.
Una derrota es deu a moltíssims factors, esclar, alguns fora de la responsabilitat del batlle. Tanmateix, es pot argumentar que Trias ha perdut la reelecció a Sants i a Ciutat Vella. Can Vies i els apartaments turístics. Les meuques de la Rambla i llurs estranyes connexions municipals. Quina llàstima que una gestió globalment tan positiva hagi fallat en la gestió de les emocions, allò que en diuen el “feeling”!
Em resulta incòmode recordar algunes evidències: Fa 4 anys sabíem de l’anomalia d’un alcalde de CiU a Barcelona. Calia afiançar el domini trepitjant molt de carrer, sobretot els districtes menestrals. Havíem de cercar aliats en líders veïnals, i a poder ser incorporar nous quadres amb joves valors arrelats als barris. Enlloc d’aprofitar talent local, els hem enviat pijos amb posat d’explorador.
Malauradament, Convergència arrossega la imatge d’un partit de privilegiats, de Ferraris i dúplex a Sarrià-Sant Gervasi, quan és un partit de masses, de botiguers i classes mitjanes.
Se’ns està escapant el vot dels que han patit “mobilitat cap avall”, el de les capes més castigades per la crisi a Barcelona i a l’àrea metropolitana. Hem cedit la pràctica exclusiva del discurs social a l’esquerra. Si la millor política social és generar llocs de treball! Hem de parlar més de beques i citar menys Bloomberg.
Xavier Trias ha d’assumir que ens toca ser oposició. Oblidant-se del PP, d’aquest PP que ens nega l’aire per respirar. S’han acabat els pactes del Majestic, àdhuc les nits electorals allà ja són història.
Convergència ha de preparar a Barcelona un bon relleu a mig termini. Elegit o elegida democràticament i oberta. Sense jerarquia ni endolls. Algú capaç de competir amb una líder tan talentosa com Ada Colau. A CiU, a l’Ada li haurien dit que es posés a la cua.
