La Unió Europea i Estats Units negocien des de 2011 el Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversions (TTIP). Ambdues parts intenten concloure un acord abans que Barack Obama deixi la presidència el gener de 2017. Una raó és que Obama obtingué autoritat del Congrés per sotmetre-li el text per ratificació en bloc, sense acceptar esmenes. I l’altra és que tant Hillary Clinton, i no parlem de Donald Trump, són molt més reacis a impulsar tractats de lliure comerç.
Vull començar aclarint que el TTIP no privatitzarà la sanitat, l’educació, els serveis socials ni la gestió de l’aigua. Tampoc no permetrà la importació de transgènics, carn hormonada ni organismes clonats.
El TTIP encara no existeix, però ja mobilitza centenars de milers d’europeus en contra, que li atribueixen tots els mals. Sobretot a Alemanya i Àustria, paradoxalment, atès que són economies avançades. A l’altre bàndol, als consumidors, joves, aturats, i petites i mitjanes empreses que se’n beneficiarien amb claredat, no se’ls sent.
El passat 1 de juny vaig participar en un debat sobre els tractats comercials europeus a la Casa Orlandai de Sarrià, a Barcelona. La meva oponent era Cristina Pina, de l’organització “Catalunya No al TTIP”.
Vaig intentar donar una visió general de les bondats del lliure comerç, oimés per a una economia que vol ser innovadora i d’alt valor afegit com la catalana. Com a sobiranista, l’Estat que anhelo serà petit i sense economies d’escala: li caldrà exportar i obrir nous mercats. Tal i com vam fer amb l’ingrés a la Unió Europea.
Des d’aquesta perspectiva, em va decebre comprovar la demagògia especulativa de molts dels arguments en contra del TTIP, i encara més, el sentiment entre part del públic que el tractat transatlàntic ha de ser una mala cosa. No saben què és ni per què, però hi estan en contra.
Els oponents al TTIP tendeixen a presentar-nos unes multinacionals molt i molt perverses i unes autoritats europees disposades a destruir el sistema democràtic, tot cedint a obscurs interessos.
La realitat és que les grans multinacionals ja tenen fàbriques a ambdues ribes de l’Atlàntic i disposen de recursos suficients per duplicar inspeccions, certificats, estàndards, etc. Són les PIMEs les que s’encallen davant tals barreres.
El pitjor dels militants anti-TTIP és que no presenten un model econòmic alternatiu al de les economies obertes i innovadores. Almenys un que sigui atractiu.
Jo vull que Catalunya s’assembli a Holanda i Dinamarca, no a Veneçuela i Cuba. Per això voldria que els partits polítics que creuen en l’economia de mercat es posicionessin de forma decidida a favor del TTIP. Em sembla escandalós que Esquerra Republicana proposés una moció a l’Ajuntament de Barcelona en contra d’aquest tractat, i que Convergència s’hi abstingués.
La gent normal i corrent hem de saber que no ens podem quedar aturats amb l’actual Mercat Únic d’abast europeu. Si volem mantenir els nostres Estats del Benestar, ens calen empreses i contribuents pròspers que puguin finançar-los. Els comunitaris hem de seguir progressant amb l’ambició d’un Mercat Únic transatlàntic que promogui els intercanvis, la innovació i la cooperació.
Un recent informe de la consultora Ecorys calcula importants beneficis del TTIP tant a la Unió Europea com als Estats Units. Segons resumeix el think tank independent Bruegel: Fins al 2030 un PIB anual un 0,5% més alt a la UE i un 0,4% als Estats Units. Els salaris dels treballadors de baixa i d’alta qualificació pujarien un 0,5% a la UE, i s’espera que el comerç bilateral augmenti en un 27% les exportacions de la UE als Estats Units i el 35,7% les exportacions dels Estats Units a la UE. El preu dels productes i serveis importats dels EUA serà un 4,1% més barat, sobretot en el sector agrícola a través de la reducció d’aranzels.
A l’estudi, Concepción la Torre i altres hi analitzen quatre escenaris diferents per a Espanya, depenent de la profunditat de l’aplicació i l’horitzó de temps. La crescuda anual extra del Producte Interior Brut espanyol oscil.laria entre un 0,3% i un 0,74%. D’altra banda, s’estima que TTIP crearà al voltant de 65.000 llocs de treball a l’Estat durant cinc anys.
Una Catalunya formant part del que equival a un espai econòmic transatlàntic es consolidaria com a destí d’inversions nordamericanes i globals adreçades a aquest mercat gegantí. Amb tots els seus efectes multiplicadors en riquesa, llocs de treball directes i indirectes i de transferència de tecnologia i know-how. Seria un reforç més per al nostre lideratge com a destí d’inversió estrangera directa.
Ara bé, el fet que es preveguin dividends favorables no vol dir, òbviament, que no hi pugui haver qui hi surti perdent. Estudis diversos no identifiquen cap ram com a perjudicat, i bé podria donar-se l’absència de repercussions negatives significatives, sobretot si el TTIP entra en vigor en un context de represa econòmica. Tanmateix, caldrà estar atents a possibles afectats i preveure mesures per alleujar situacions socials i ajudar reconversions. També entre els països en desenvolupament que puguin patir substitució de comerç.
La Comissió Europea afirma per activa i per passiva que no signaran un mal acord amb els Estats Units. Ha fet públics nombrosos documents de negociació, en un exercici de transparència mai vist fins ara. Fem-li confiança, i seguim vigilant.
