Els temps de l’alliberament tenen el seu ritme. El president Torra els sap marcar. Explica que Amadeu Cuito i Hurtado, fill d’un col·laborador de Nicolau d’Olwer en el primer govern de la República de 1931 i net d’Amadeu Hurtado, fundador de la revista ‘Mirador’, li va recomanar quan el va conèixer “en primer lloc, calma”. Em consta que Joaquim Torra és una persona preparada per al servei al país des de la calma d’una personalitat ben construïda.
Calma, feina i goig. Calma és l’estat d’allò que està exempt d’agitació, de presses. El que importa mereix ser tractat amb molta serenor. Sense apostes ni pressentiments. Diana Coromines pensa que un govern Arrimades de quatre anys ens faria passar de dos a tres milions d’independentistes. No ho sé pas i no m’agrada gens provar experiments d’aquesta mena. Mai no m’ha agradat allò de com pitjor, millor. La calma cal per tal d’orientar-se. Qui no s’orienta bé no sap quin camí fa, ni si avança o retrocedeix. Calma perquè ens volen agitats tot pensant que molt agitats ens dividirem entre intensius i reflexius, per exemple. Calma, ells provoquen perquè perdem molt de tempos comentant les seves provocacions. No m’interessen ells, ni el que ens diuen. Com si no hi fossin.
Anem per feina, que és fer el que cal, sense entretenir-se en altres coses. L’alliberament es construeix des de la vida de país. Fa bo de repassar el que el candidat Torra diu sobre la vida com un punt del seu discurs. El que ens cal és sentir-nos junts fent cadascú el que ens toca. Fem el país des de les nostres ocupacions, tant com puguem des del temps professional, des del teixit associatiu que ja tenim, potenciant les creativitats i les intensitats de dedicació que ja mostrem a les nostres feines i als nostre lleure. Torra, entre moltes altres coses, és Premi Carles Rahola d’assaig, el primer constructor de l’espai del Born i editor d’A Contravent. Ha fet bona feina. No és un xerraire, és dels nostres. Calma i feina per veure-hi clar i no perdre’s en culturetes i jocs d’afirmacions, símbols i valors que no tenen prou voluntat per portar-se a la pràctica.
Goig, l’alliberament es fa des del goig. Ens agradem tal com som i patim perquè ens desnaturalitzen des de la força. Si som lliures farem les coses al nostre gust. Són moments barrejats del dolor pels presos polítics i els allunyats i el goig del bon camí que junts estem fent: un camí orientat de calma, feina i goig. En el camí del nostre alliberament, la designació del president Torra per part del president Puigdemont és una bona cosa. Cal estar-ne contents.
