Són mesos complicats a les comarques de Tarragona pel que fa al futbol. És innegable que CF Reus i Nàstic travessen una situació molt i molt delicada. Uns per la crisi econòmica i institucional, però també esportiva, i els altres, amb problemes exclusivament al terreny de joc. Costa digerir aquestes paraules, i és que aquesta circumstància no ajuda, ni de lluny, al creixement de l’esport, i concretament del futbol, català.
El Nàstic viu, per tercera temporada consecutiva, a la cua de Segona Divisió A. Sembla que les coses no canvien. Bé, quelcom sí que canvia. I és que els ànims no són gens optimistes a can Nàstic, i per alguna cosa deu ser. En comparació amb les dues campanyes anteriors, tenim menys motius per pensar que el club seguirà sent de la categoria de plata el curs que ve. L’equip ha demostrat molt poca capacitat de reacció, i també escassos arguments futbolístics per competir a un alt nivell.
Els propis errors han condemnat els grana a deixar escapar una quantitat considerable de punts, cosa que fa que ocupin el darrer lloc de la taula. També cal dir que, a banda dels errors defensius, els d’Enrique Martín no troben la via per intimidar la porteria contrària. A hores d’ara, el conjunt tarragoní està ben aferrat a les jugades a pilota aturada per anar sumant. Les lesions tampoc han ajudat gens ni mica, és evident.
L’única esperança del primer equip grana és el mercat d’hivern. Tothom sap que es necessiten reforços, però no es pot obviar que trobar el que busques en un període hivernal no és gens fàcil. I més tenint en compte la posició en la qual es troba el Nàstic, una situació gens atractiva.
L’etern rival dels grana tampoc passa per un bon moment
El CF Reus, tot i tenir tres punts més que els tarragonins, també és a la zona de descens. I aquests problemes del club del Baix Camp se sumen als econòmics. Tot plegat els dificulta, i molt, la seva continuïtat al futbol professional. Els roig-i-negres passen per una situació límit: els jugadors porten dos mesos sense cobrar i, si l’entitat no els abona les nòmines abans del final del dia 10 de desembre, els membres de la plantilla podran demanar la desvinculació del club. L’única opció que tenen els reusencs és trobar ben aviat un inversor potent per fer front al deute milionari i sobreviure, amb tot el que comporta, dins el futbol professional.
Que properament es trobi la via de resoldre la situació és una necessitat per al mateix club, per a la ciutat de Reus, i també per al bé del futbol català. I això ho diu un que pateix setmana rere setmana amb el Nàstic, i que tant ha xalat en les comptades tardes d’alegria i bogeria al Nou Estadi. Per descomptat, vull que el Nàstic se’n surti, però que el Reus també superi les adversitats.
Nàstic i Reus s’han de salvar
Catalunya té un potencial esportiu important, sent una de les comunitats autònomes més poblades, i amb un futbol base excepcional, d’on cada any sorgeixen talents amb molta projecció. Tenint en compte això, i també la quantitat d’equips catalans que han passat per Segona Divisió A al llarg dels anys, Catalunya no es podria permetre deixar de tenir representació en aquesta categoria. Aquesta competició és a les portes de l’elit del futbol estatal i també europeu. I passar d’un any a l’altre a quedar-se sense equips catalans seria, penso jo, un greu problema. I qui hauria de reflexionar són els dirigents que han portat els seus clubs fins a aquest punt, uns per la gestió esportiva, i altres per l’esportiva i l’econòmica.
Tot això passaria en cas que cap equip de Segona B obtingués el bitllet de l’ascens, és clar. Ara mateix el Lleida ocupa la primera posició del grup 3 i està realitzant una temporada excepcional. Tan de bo aquest sigui l’any del conjunt lleidatà, i assoleixi la plaça de Segona A. Que sigui la temporada del Lleida, però també de més equips catalans.
En definitiva: pel bé del futbol català, Nàstic i Reus s’han de salvar.
