Amics, amigues,
Recordo que fa un any ja era a Brussel·les preparant-me la manifestació de l’endemà per fer costat als membres del govern català allí exiliats i per dir a Europa que per voler exercir el nostre dret a decidir, autodeterminació, ens havien atonyinat davant de les urnes; hi havia exiliats i presoners polítics.
Allò va ser impressionant i veig que se’n parla poc. Ja no recordo quantes desenes de milers de catalans, vinguts a la capital d’Europa en tren, avió, cotxe o autocar, van emplenar el parc del Cinquantenari. Les estelades i el groc escalfaven aquell matí fred i humit. L’anada al lloc de la concentració la vaig, vam, fer en metro i dins del vagó semblava un d’aquells que agafem a Barcelona per l’11 de setembre. Constrets com a sardines en llauna, només es veien i sentien catalans. Algun belga que s’hi havia esmunyit preguntava que què era allò. Les cançons populars i patriòtiques eixordaven. El crit més repetit era “Puigdemont, el nostre president!”.
De tornada, al metro no s’hi cabia i en passaven i passaven trens sense parar perquè no hi cabia ningú més. La Grand Place, una meravella arquitectònica, dies abans i després, sempre plena de catalans, estelades i bufandes grogues. Els de més mèrit, els companys i companyes que van passar la nit del 6 al 7 i del 7 al 8 en autocar. Això i més, s’ha de tornar a repetir aviat a Estrasburg!
Un any del 155
Què ha passat en el decurs de l’any transcorregut? El poble català s’ha mantingut dempeus. Hi va haver eleccions, el 21-D, convocades pels malvats del 155 i que va tornar a guanyar l’independentisme. Aquest maleït article de la “…stitución” brandat i aplicat pel PP de Rajoy i camarilla al qual, no ho oblidem, donaven suport Cs i PSOE (que inclou el PSC) va fer tot el mal que va poder. I en va fer més del que ens pensem.
La seva rèmora encara segueix fent mal. L’ofec econòmic i la injustícia va anar creixent i segueix. Metges, bombers, mestres i funcionaris reclamen el que és just, però tothom qui vol saber sap qui ens segresta els recursos que ens pertoquen. Hi ha hagut més empresonaments polítics, tancades de delegacions catalanes a l’estranger, revenges, persecució de la llibertat d’expressió.
També hi ha hagut, a l’estranger, sentències favorables als polítics exiliats; la més sonada la dels tribunals alemanys absolent de qualsevol delicte el president Puigdemont. Advertiments al govern i justícia espanyola sobre els seus abusos amb els presos i amb Catalunya. Però cap d’aquests estaments té la més mínima vergonya, ni sentit sobre drets humans, democràcia, ni dignitat. El que també hi ha hagut és el descobriment de la immensa i generalitzada corrupció dins el Partit Popular. El PP ha estat condemnat pels tribunals espanyols!
Una decepció anomenada Sánchez
Entre tots vam acabar traient el PP del govern espanyol. Hi havia alguna esperança en Pedro Sánchez que, progressivament, s’ha anat esvaint. Va traslladar els nostres presos i preses polítiques a Catalunya; això és una exigència legal que el govern del PP i la “seva justícia” es passava pel folre, com tantes altres coses que no cabrien aquí. Esperàvem que potser el govern socialista encarregaria a la Fiscalia General de l’Estat i a la seva Advocacia que demanés al Suprem l’arxivament de les causes contra els líders catalans empresonats injustament per raons ideològiques. Res de res; ni l’alliberament de la seva presó preventiva.
Per a l’Estat, amb tots els seus components, aquests presos i preses són gent perillosa, han comés delictes de rebel·lió (amb violència?), de sedició, malversació i totes les “ions” que s’han pogut inventar. No poden anar pel carrer, ni a casa seva, on tenen famílies amb criatures petites. I, sobretot, aquests i aquestes delinqüents tan perillosos són unes excel·lents persones, endemés d’uns polítics molt més dignes que la gasòfia que corre per l’Estat espanyol, tret d’honroses excepcions.
Diàleg, un mot prostituït
Tothom parla de diàleg; aquest mot tan digne s’ha prostituït pel seu abús. Després de les eleccions del 21-D, hi va haver dos intents d’investidura de president de la Generalitat. Les de Jordi Sánchez i Jordi Turull. Aquesta segona va ser el súmmum de la ingerència judicial en un procés polític democràtic. Van cridar al Suprem (de la suprema…) a testificar i d’allí se’l van endur a la presó. Ja sabeu com traslladen els nostres presos polítics d’un lloc a l’altre (p.e., del jutjat a la presó)? Emmanillats per l’esquena, cosa destinada als delinqüents més perillosos. La venjança, l’odi, l’acarnissament més cruel que se’ls pot acudir. Sí, sempre ens han dit victimistes…. Tot això haurà d’arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg.
Com que l’Estat, i la “seva justícia”, saben que allí en sortiran malparats, tots els recursos posats pels presos i preses polítiques davant el Tribunal Constitucional estan segrestats en un calaix, quan haurien d’haver estat resolts en 30 dies. D’aquesta manera impedeixen que es pugui recórrer al Tribunal d’Estrasburg. Sembla, però, que hi ha algun camí per anar-hi sense que el tenebrós TC hagi resolt. Tan de bo!
L’escàndol del TC
Per aquest motiu hi ha quatre presos polítics en vaga de fam a la presó de Lledoners. Van començar Jordi Sánchez i Jordi Turull, que ja porten cinc dies i Quim Forn i Josep Rull que en duen tres (si no em descompto). No demanen que els treguin de la presó, que seria el just, sinó tan sols que el Tribunal Constitucional resolgui llurs recursos i així poder anar al d’Estrasburg. Però ja sabem per què no els resolen. Ara que l’escàndol mundial és cada vegada més gros, el TC diu que començarà a resoldre el proper mes de gener. Ja ho veurem…
Quin Nadal passaran les nostres i els nostres presos polítics. Són uns innocents empresonats preventivament, sense judici i per raons ideològiques. Nosaltres què fem, què farem? Què ha fet, fa o farà el govern de la Generalitat? Què farem el dia 21, quan el govern de Madrid es reuneixi a Barcelona? No crec que sigui per alliberar els presos; ja hem perdut tota la confiança en el govern de Pedro Sánchez. Aquell dia, si no hi ha bones notícies, l’hem de fer molt grossa i esperem que el govern de la Generalitat també la faci. Si no, sí que hi haurà rebel·lió de veritat.
Ah! Avui, res a celebrar sobre la …stitución!
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
