Estem en plens dies de Quaresma electoral. I mai millor dit, comença la penitència per a molts partits polítics que, durant aquests dies, hauran d’enfrontar-se als dimonis interns i als dimonis de l’altre. Només cal veure el mercadeig de noms: uns cap aquí, altres cap allí, uns de primers, altres de segons; jo m’emporto un coronel, doncs jo de segon un capità; jo vull el fill d’un president, doncs jo de segon la cap de l’oposició. I a sobre Catalunya té una penitència major, un agreujant molt gros: que ens hem d’enfrontar, també, amb el diable més diable de tots, que és l’Estat espanyol. Davant d’un judici injust, parcial, premeditat, fet per acarnissar-se amb els presos polítics, i exaltat pels propis poders públics i cossos de seguretat estatals.
El temps de Quaresma és sempre un temps de combat, de moltes temptacions. Doncs bé: en aquest moment entrem en combat electoral amb aquells que no volen que canviï res. Amb aquells que volen imposar el 155 perpetu no solament a les institucions catalanes, sinó també a les dones, a les persones que pensen diferent, a la llibertat sexual, als drets socials. També amb aquells altres que sota les sigles de socialistes es presenten com a fre de la ultradreta, quan realment en són i n’han estat còmplices. Aquests han enganyat la gent fer-li creure que els catalans han tingut la culpa de la manca de diàleg i de la no aprovació dels pressupostos, quan la veritat és que el PSOE no ha volgut ni dialogar ni aprovar els pressupostos. Senzillament el que volien era fer eleccions generals. I per què? Per fugir de l’independentisme i fer-lo culpable de la seva pròpia debilitat, la del PSOE, per encarar la solució amb Catalunya. I ara es presenten amb el discurs de la por, tot per acaparar un vot útil per poder pactar amb aquells que realment volen pactar: amb Ciutadans. Aquesta és la gran veritat del PSOE i la seva gran temptació quaresmal.
Doncs bé, davant totes aquestes temptacions, el republicanisme ha de ser fort, concís i ferm. Hem de dir-li a tothom, als catalans i a les catalanes, que no caiguin en la temptació del PSOE, perquè el seu vot no servirà per frenar un tripartit fatxa -que és molt poc provable que es pugui donar-, sinó que el seu vot demòcrata anirà destinat a la formació d’un govern PSOE i Ciutadans, un govern que no farà res per Catalunya. Per aquesta raó, el republicanisme no pot caure en les temptacions de creure que Pedro Sánchez pot ser la solució per si mateix. El republicanisme ha de fort a Madrid per, si cal fer president a Sánchez, que sigui per fer-lo seure a una taula de negociació i pactar un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya.
Republicanes i republicans, deixant-nos de temptacions, siguem conscients de la importància de ser forts a Madrid: el vot útil dels catalans i catalanes no pot ser un altre que el de República. Fem que aquesta Quaresma electoral acabi amb la Glòria i Pasqua republicana.
Ara que estem en Quaresma apliquem-nos la lliçó d’aquell episodi de la vida de Jesús al desert dies a bans de la seva mort, que segons sant Agustí, en un dels seus sermons, afirma (Sermó 276): “En el món tindreu lluites. De dues maneres ataca el món als soldats de Crist: els afalaga per a seduir-los, els atemoreix per a doblegar-los. I en cap moment en el desert Jesús no es va deixar seduir-se pel diable, ni pel que li prometia si l’adorava: el poder i la glòria (de tots els regnes del món)”. Tal com diuen aquestes paraules sàvies, no ens deixem seduir per falses promeses, siguem fidels als nostres anhels i valors republicans, i fem que el republicanisme sigui decisiu a Madrid. Perquè solament així defensarem les llibertats individuals, col·lectives, socials i republicanes.
