Tots aprenguérem el nom d’Hiroshima
sobre un mapa fet de trossos de pell.
Japó ens clamava una mica d’estima,
llàgrimes sense ulls tenia per mantell.
Per via satèl·lit busco Fukushima
i m’envia un monstre sense cap cabell:
horrors en una costa retallada amb llima,
errors “made in USA” esculpits amb cisell.
Uns esperits tsunamis ronden l’oceà,
tremola la terra, s’aixequen onades
i rodolen les boles omplertes d’Urà.
Si els cirerers tornen a fer arracades…
Digueu-me quina mà, les abastarà,
quan siguin gemades?
Si els cirerers tornen a fer arracades
hi haurà un samurai que les collirà
i les noies joves riuran enjoiades.
