Amics, amigues,
Al retorn d’unes minivacances frustrades per les nafres de l’edat (jo, ja no hauria ni d’intentar fer-ne de vacances, en faig tot l’any; deu haver estat un càstig dels déus) m’ho trobo tot tan malgirbat com quan vaig marxar. Aquí i allà no canvia res, només el clima i el Trump anant fent el burro com sempre; els burros no hi entenen, de ciència.
Avui, després d’uns quants dies me tornat a posar el TN-vespre perquè no havia llegit ni el diari. Bé, he acabat de llegir EL9NOU de divendres. Demà compraré el d’avui. M’agrada el paper. Tant és així que estic subscrit a l’edició digital i mai penso a mirar-la. Bé, cada dia rebo les notícies recents pel mòbil o per aquest bitxo d’ordinador.
A la comarca també hi passen coses lletges, però no tantes com al país i a la resta del món. De tant en tant algú munta una plantació de marihuana, però acaben enxampant els cultivadors. Ara, per bon pagès en Pere Garriga, en Tinet, l’honorable net d’aquell Tinet que tant estimàvem a casa. Al Pere de can Tinet li han donat el premi al millor tomàquet de la contrada. Aquesta sí que és una bona feina. Amb la de tomàquets sense suc que trobem als súpers i no súpers, un tomàquet com el del Pere de can Tinet és capaç de fer feliç gent de pagès, pobles i ciutats. Uns espatllen el clima, altres milloren els deliciosos productes de la terra i… de proximitat. Com el Vallès no hi ha res i com Llerona, res a la rodona.
Mireu, això de l’excels tomàquets d’en Pere de cal Tinet m’ha posat de bon humor i, fins i tot, potser em permetrà d’allargar una mica més aquestes ratlles. Ara de notícies com la d’aquest tomàquet n’hi ha poques. Espero que al proper número d’EL9NOU surti com a primera notícia de portada, amb alcalde i tot, que aquests no fallen mai en les fotografies importants. Cal escollir el que és important, oi, Xus?
Mireu, dels pactes polítics n’estic fins la barretina. Que facin el que vulguin, cada poble és cada poble, però també crec que en la situació actual del país s’hauria d’anar més amb compte i per molts angelets del PSC i altres del 155 que hi hagi amagats pels pobles, és des de terra endins des d’on s’ha de pujar i alliberar Catalunya, de baix a dalt, com es fa en democràcia. Hi ha hagut massa pactes fàcils amb el dimoni, per part de tots.
Jo tinc tres formacions polítiques de casa i no penso contribuir a la seva desunió. Estic tip de demanar UNITAT, però no em fan cas. Reconec que és molt simple fer-ho des de casa, encara que sempre signo els meus escrits, però no soc ningú. Ara bé, si els pogués clavar una surra a alguns, ho faria amb un gust… També n’hi ha algunes, però en aquest cas se’m podria interpretar malament…
No cap en el meu atrotinat però encara ben endreçat cervell la quantitat de barbaritats que estan fent alguns polítics i partits catalans, dels de casa; dels que han plantat aquí la sucursal no cal fer-ne cabal. Ara, ja s’enfronten sense dignitat; espero que no arribin a més; si no, Catalunya s’ensorraria definitivament. Que no s’adonen aquests anomenats partits independentistes que ens estan fent el llit als catalans i els estan posant en safata als malfactors de l’Estat els fruits de la nostra divisió? De moment s’hi fan un tip de riure, divide et impera, després ens aixafaran i destruiran fins que arribin noves generacions de patriotes més intel·ligents i decidits.
Crec que mai un independentista intel·ligent, patriota i honest hauria d’atacar públicament un altre. És que no els van ensenyar a parlar a l’escola i ensenyar-los que la roba bruta es renta a casa i no s’ensenya a les companyes o companys de safareig? L’adversari és comú i la seva gran il·lusió seria la victòria per divisió de l’enemic. Nosaltres som no-violents, però pensem poc abans de dir les coses i per aquí se’ns esmuny part de la nostra força. Som bons treballadors i negociants, però massa individualistes. Això ens ho han retret grans pensadors de casa nostra i, no hi ha manera. Sí, alguns s’haurien de sacrificar, doncs que es sacrifiquin. Tenim persones honestes a la presó i l’exili. Hem d’estar disposats a seguir-los.
Desobediència pacífica, però ferma. Ells i elles no acceptaran l’indult perquè no han comés cap delicte. Si ve una amnistia els foragitaran de la presó a la força, perquè els papàs d’Europa ja estan fins al barret d’aquesta tràgica i antidemocràtica mascarada.
Si els polítics no fan el que haurien de fer, els ciutadans -si pot ser amb el suport de l’ANC, Òmnium i altres institucions compromeses- aquest agost n’hem de preparar una de molt grossa, definitiva! Per dur-la a terme el proper setembre. Jo sortiré del despatx, deixaré el teclat i em jugaré la pell per la llibertat, la democràcia, la República Catalana, els drets humans i la justícia social. A veure si Europa s’adona que tenint ells els tancs i nosaltres el cap i les mans, som capaços de guanyar la llibertat pacíficament.
Però, sense UNITAT no anirem enlloc. Ho enteneu, polítics de Twitter?
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
