En uns dies Pablo Hasel entrarà en presó per haver exercit un dret fonamental reconegut a la Constitució Espanyola, el de la llibertat d’expressió. Fa uns anys, un altre cantant va decidir abandonar aquest estat pel mateix motiu. I nosaltres no estem fent res.
A la sentència del Tribunal suprem es desestimen els recursos contra la condemna de l’Audiència Nacional al considerar que ‘’el ejercicio de la libertad de expresión y opinión cuenta con algunas barreras” i que la conducta de Hásel va “más allá de camaradería nacida de vínculos ideológicos” al comportar una “alabanza, no ya de los objetivos políticos, sino de los medios violentos” que usaven les organitzacions terroristes com ETA.
La condemna de la Sala d’apel·lacions de la AN era de 9 anys i un dia de presó per un delicte d’enaltiment del terrorisme, i injúries i calúmnies contra la monarquia i a les forces i cossos de seguretat de l’estat, per difondre missatges atemptatoris a les xarxes socials.
Passa que hi havia també una primera condemna a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme mitjançant les seues cançons. Condemna que estava en suspens des de 2019.
Hi ha dos vots particulars de dos magistrats que assenyalen una cosa prou important, el delicte escrit al codi penal exigeix a més de les paraules una voluntat manifestada d’actuar, de tirar endavant i de fer efectiva eixa vulneració. El simple fet de dir una cosa per twitter sense ànim d’atemptar ni de fer que altres atempten ja ens deixa clar que no compleix amb el que demana la llei.
Aquestos dos magistrats van dir que NI els missatges de Twitter NI la lletra de la canço “alcanzan desde el punto de visto objetivo el rango de tipicidad que corresponde a los delitos por los que se emite el pronunciamiento de condena”.
Més que res perquè si sols ha de contar per cometre aquest delicte que una persona diga alguna cosa contra el rei o a favor dels terroristes, tindríem les presons plenes. Començant per tots els i les cantants de la cançó ‘Los Borbones son unos ladrones’
És un fet que Pablo Hasél entrarà en presó. Encara que Joan Carles I estiga vivint a Aràbia Saudí per no molestar al rei actual, que ha renunciat a la seua futura herència (cosa que no es pot fer legalment) per no saber d’on procedeix aquesta fortuna.
Un sense sentit que una persona que va manifestar la seua opinió entre en presó per una cosa que no s’investiga, però que no està clara.
I ací és quan dic que no estem fent res. Si, estem en meitat d’una pandèmia. Però vos recorde que fa res el mur feminista de Ciudad Lineal estava amenaçat d’eliminació i la veu del poble unit ha aconseguit que no l’eliminen.
És evident el problema, la col.lectivitat que defensa aquest dret.
Hi ha gent organitzada si, pels seus interessos. Però i quan s’ha de lluitar per un dret que és inherent a tots? On estan els ecologistes? On estàn els negacionistes? On estem les feministes? On estan els animalistes? On estan els escriptors i escriptores? On estan els còmics i les còmiques? On estan tots i totes?
En aquest cas caben tots els col.lectius. I només està fent-se ressó el mon de la cultura musical reivindicativa i els moviments antifeixistes.
No entenc com figures de l’esquerra històriques no han fet un pas endavant per qüestionar la salut dels nostres drets en democràcia. No entenc com un sector que va dedicar tota una gala dels Goya al ‘no a la guerra’ no defenga ara la llibertat de poder crear el contingut que ells s’estimen. No entenc als escriptors i escriptores, quan açó és un avís per navegants.
Quan la música ja no puga cantar això de ‘los borbones son unos ladrones’, vindrà el sector audiovisual i després el literari, i després els i les que ens manifestem…..i ja haurem perdut la batalla i la guerra.
Ens estan acorralant i el pitjor de tot, els estem deixant. És evident que tots els drets fonamentals tenen límits, però anar a la presó per dir el que penses (recordem que no hi ha ànim d’atemptar, de lesionar o organitzar revoltes) no deuria ser possible en una autodenominada democràcia.
