Ja vaig explicar en el primer article que la feina dels diputats i diputades del Parlament de Catalunya és una gran desconeguda pels ciutadans i ciutadanes del país. No només hi ha control de l’acció política del Govern, del seu dia a dia, sinó també com que té la potestat legislativa, aprova els pressupostos, impulsa noves accions de Govern i elabora i aprova lleis.
També, com en el cas de les associacions dels nadons robats, els diputats i diputades escoltem a la ciutadania i intentem valorar i executar les accions que es poden iniciar al Parlament i cercar una solució via Moció i/o Proposta de Resolució i instar al Govern a fer accions per tal de donar la resposta adequada a la demanda primera de la ciutadania.
Recordo com si fos ara mateix, era un divendres a la tarda i fèiem l’ acte Institucional del Cicle Creat per la Hpresidenta del Parlament Carme Forcadell anomenat “La igualtat efectiva de dones i homes, un repte de País, XI Legislatura” .
Parlàvem sobre Dones i Salut Mental i com a ponents el Hconseller Toni Comín presidint l’acte i dues dones professionals de la xarxa de Salut Mental.
Gairebé acabàvem l’acte i de cop i volta es van aixecar dues senyores i van demanar la paraula. No és habitual, la veritat, però com que va ser tan espontani el HC Comín els va donar la paraula.
Som aquí perquè estem desesperades, som aquí per demanar-vos ajuda. Ja no sabem quina porta més hem de trucar, ja no tenim esma d’avançar. Escolteu-nos i us estarem agraïdes. La nostra vida ara mateix és un infern..
Tothom va esperar la segona part. Què els passa a aquestes senyores que sense cap por ni pudor apel·len a la Cambra i a la Hpresidenta del Parlament de Catalunya a atendre-les.
Tenim un problema greu amb els nostres fills, estan malalts,molt malalts. Són nois, la gran majoria, i no són conscients de la problemàtica de salut mental que pateixen, no volen ajuda, molts, per no dir tots es droguen i no responen a les bones paraules. No estan bé enlloc i acaben al carrer…
Al carrer malviuen i moltes vegades els peguen o els violen i encara més vegades, per quatre quartos, els mafiosos i mala gent els fan servir per passar droga o fer d’ells el que els sembla fins a degradar seva condició humana.
Benvolguts senyors i senyores Diputades, H. Presidenta Forcadell H. Conseller Toni Comín som dones, dones cuidadores de fills que no volen ajuda, som mares i àvies que vivim la destrucció dels nostres fills. Ajudeu-nos
Malgrat fa anys que convisc amb una persona amb problemàtica de Salut Mental i d’haver viscut molt d’aprop la vida d’un familiar enganxat a les drogues i amb patologia mental que va acabant suïcidant-se, aquella alerta em va portar a escoltar a saber quins eren els entrebancs, els problemes i la desesperació d’aquelles senyores i per què no hi ha els recursos adequats.
A partir d’aquell dia del 2017, en aquella XI Legislatura la meva vida professional com a política ha estat fer una immersió intensiva i intensa a la Salut Mental, al Model o Models, als Drets de les primeres persones, a les famílies desorientades i espantades, a l’estigma de la por a estar al costat d’algú que anomenem boig.
Fa ja tres anys que sóc la Directora del Programa d’Abordatge Integral de Casos de Salut Mental i Addiccions d’Elevada Complexitat. Ha estat un gran aprenentatge d’un món immens i invisible de professionals entregats, de primeres persones que lluiten per ser ells mateixos, de familiars que ajuden i entenen d’associacionisme compromès.
Diuen els experts que la quarta onada de la COVID19 és els problemes de salut mental de la població mundial que ha patit un canvi de vida radical i que molts no han, hem sabut entomar.
El repte és enorme i cal fer un gran pas endavant per canviar un model cada vegada més allunyat de les persones afectades i de la comunitat.
Hi som i hi serem. Som-hi doncs.
