La setmana passada, aquí mateix, en Sergi Tarrés parlava dels pressupostos generals de l’estat, els darrers per la més que probable convocatòria electoral abans de finals de l’any 2023. Es referia a ells com la llei que, en si mateixa, és la declaració d’intencions d’un govern però també com el termòmetre de l’estabilitat i suport què aquest disposa.
El darrer trimestre de l’any és, en tots els nivells de l’administració, el moment dels pressupostos. A Catalunya sempre ens fixem en el triangle Estat-Generalitat-Ajuntament de Barcelona i no només per la seva importància quantitativa.
Els pressupostos expressen prioritats, voluntats polítiques, expressen estratègia i cap a final dels mandats i legislatures compliment de compromisos i de promeses electorals. És el moment d’anar acabant obres a les ciutats o de fer evident senyals de bona gestió.
Els pressupostos són necessaris per avançar, doncs permeten donar resposta a les necessitats dels moments econòmics i socials. Els del proper any 2023 tenen una importància cabdal front les dificultats: sortida de la pandèmia, guerra a Ucraïna, crisi energètica, alça dels tipus d’interès, inflació desbocada i creixement de les desigualtats.
Però com dèiem a l’inici són un termòmetre de l’estabilitat dels governs, de saber amb quines majories compten, de les capacitats de negociació. Són una oportunitat política i una amenaça en tant que posen en evidència les debilitats.
Temps de pressupostos, temps de negociacions, temps de política. Temps també de pensar en gran i de fugir del simple càlcul electoral. I en això també els pressupostos del 2023, els de l’estat, els de la generalitat i els de l’ajuntament, tenen totes les mirades posades i totes les interpretacions obertes.
Estan relacionats? Es tanca un acord que impliqui els tres nivells? Bé, els Comuns ho defensen i, de fet, va ser així en les negociacions i aprovacions dels del 2022 – potser no tant els de l’Estat – però amb una relació directa Generalitat-Ajuntament. Encara recordem la roda de premsa de l’Ernest Maragall.
No, no es tanquen, ni s’aproven els pressupostos en conjunt. Cada govern ha de buscar els seus suports, ha de marcar les seves de prioritats i ha de ser capaç d’obrir un diàleg amb les forces polítiques per aconseguir les majories.
Estem veient moltes interpretacions perquè són moltes les noticies dels darrers dies: la proposta de supressió del delicte de sedició al Congrés dels Diputats, un Govern de la Generalitat que només té el suport de 33 diputats dels 135 que composen la Cambra i que el posiciona alhora com el més feble de la història i el paper d’ERC a l’Ajuntament facilitant la tramitació.
Però insisteixo cada Govern ha de buscar les seves majories, els suports no es regalen ni es bescanvien, es guanyen. I no val fer crides a la responsabilitat dels altres si no assumeixes les pròpies primer.
Esperem que els temps de pressupostos siguin això, temps de negociació i acord i que pensem en les millores i recursos que es disposaran per atendre un any difícil.
