Si mirem enrere en la literatura catalana, més enllà de Mercè Rodoreda i Caterina Albert, trobarem una llarga corrua d’escriptors de renom que copen els llibres de text i l’imaginari col·lectiu. Vol dir això que les lletres nostrades no han comptat amb dones escriptores amb qualitat suficient com per ser recordades? Com passa en tants altres àmbits, la resposta és no. Autores com Palmira Ventós, Carme Karr, Rosa Maria Arquimbau i d’altres, que sovint es veien obligades a fer servir un pseudònim masculí per poder publicar, van ser invisibilitzades i injustament oblidades. És ara quan, més d’un segle després, moltes d’elles són recuperades, reivindicades i es poden trobar de nou a les taules de les llibreries. Una d’elles era Dolors Monserdà, pionera de la novel·la urbana en llengua catalana. Monserdà va fer servir sempre el seu nom real i va aconseguir ser publicada. L’Editorial Barcino recupera ara “La fabricanta”, una de les seves obres més emblemàtiques, en la seva col·lecció d’imprescindibles i amb una edició molt cuidada.
L’Antonieta i en Josep Corominas són dos orfes fills d’empresaris tèxtils. En Josep porta el pes de la família i té el deure de continuar la feina del seu pare i de tenir cura de la seva germana. Es casarà amb la Florentina, una cosina seva que busca un bon enllaç. Però quan és l’Antonieta qui vol casar-se amb en Pere-Joan, el seu germà li negarà el dot que li pertoca perquè el jove és un obrer i no té el rang social que la família espera. Aquest només serà un dels entrebancs que l’Antonieta es trobarà al llarg de la seva vida, però es casa per amor, així que no l’aturaran. La seva empenta i determinació aconseguiran fer prosperar la família. Ni tan sols les convencions socials i la necessitat d’aparentar l’allunyaran de la seva passió pel negoci familiar, que ella no pensa deixar en mans d’altres.
La Florentina, en Pere-Joan o l’Antonieta són personatges ficticis, però representen personatges del darrer tram del segle XIX, en una Barcelona obrera i conservadora en la que prosperaven els empresaris tèxtils, on la religió era norma i les estructures patriarcals i les convencions socials costaven molt de tombar. No cenyir-se a l’ordre establert era motiu de rebuig i de suspicàcia. En aquest context, trobem les dues cosines Antonieta i Florentina, pols oposats pel que fa a la concepció de com tirar endavant les seves vides. Per una banda la Florentina busca un marit el més ben posicionat possible per portar una casa petitburgesa, mentre que l’Antonieta és de naturalesa treballadora, busca l’amor i pensa que amb esforç i enginy aconseguirà prosperar. Totes dues, però, encarnen dones fortes i determinades, les autèntiques protagonistes d’aquesta història, per bé que no ens serà difícil agafar més afecte a una d’elles. L’Antonieta encarna les idees progressistes i senta les bases de les idees feministes de la pròpia autora. Monserdà era una avançada al seu temps.
L’edició de Barcino ha adaptat l’escriptura prefabriana per respectar les normes actuals, però ha respectat les particularitats gramaticals i lèxiques del llenguatge de Monserdà. De manera que ens transportem a aquella època també gràcies a la llengua, que constitueix un tot amb el retrat social i estructural d’aquella Barcelona. No és difícil de seguir pel lector actual, però hi ha moltes expressions arcaiques i en desús, frases fetes i locucions que ara ens sonen pintoresques. Però sense aquest llenguatge la imatge no seria completa. És sobretot a través dels diàlegs que podrem percebre clarament la mentalitat de l’època, les maneres de relacionar-se, les creences i el marc històric general. La voluntat de realisme i versemblança de l’autora fa que la seva obra es converteixi per nosaltres en un testimoni fidedigne i revelador.
“La fabricanta” es considera la primera novel·la urbana de la literatura catalana, precursora de tantes altres. I Dolors Monserdà la primera novel·lista. Tot i que no puc declarar-me gran consumidor de clàssics de la literatura catalana, considero un privilegi que editorials com Barcino o Adesiara facin aquesta feina de recuperació del nostre patrimoni literari, molt especialment pel que fa a les autores que van ser invisibilitzades per un entorn que no concebia la dona com a possible ésser creatiu. Cal fer-los justícia. Aquest volum, que inclou glossari i les il·lustracions d’una edició especial fetes pel germà de l’autora, és una passa més cap a la normalització, necessària i urgent, de la nostra literatura.
Advertències: Tot i que s’han fet algunes modificacions en el text per adaptar l’escriptura prefabriana, se n’ha mantingut l’essència i cal tenir en compte que el llenguatge és arcaic i conté expressions en desús que poden dificultar lleugerament la lectura.
Recomanat especialment a: Gent a qui agradin els llibres d’època centrats en les classes treballadores. Interessats en recuperar la memòria de la nostra tradició literària i a conèixer les fonts de les que han begut autores posteriors.
Fitxa:
Autora: Dolors Monserdà
Editorial, any: Editorial Barcino, 2022 (publicat originalment el 1908)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 202
