Aquest nombre senar i en aparença poc inclinat a associar-se em va fer pensar que l’any que proclamava mereixia un escrit encoratjador pel sol fet d’estar format per aquestes xifres i tenir la gràcia i l’obligació de substituir l’any horrible que ens ha anat proveint el parell anterior. Què tindrà d’especial aquest any així anomenat? Doncs en principi ja té un avantatge: durant la seua sobirania no s’hi celebrarà cap mundial d’aquests que toquen les pilotes. Promet, pel sol fet de venir al món en el moment oportú i començar amb una eufòria massa programada, ser un any rebel i trencador obligat a oferir nous i bons auguris. Afegirem que les seues xifres sumen 7, un nombre senar com ell mateix, i que si oblidem els milers i les centenes, ens queda un nombre (un meravellós i primer 23) relacionat amb els canvis, els viatges i els moviments astrals, segons la numerologia. Fins aquí sembla un any prou preparat. Però, per si fos poc, du una falsa capa que li dona aparença de ser infrangible. Irrompible, si ho preferiu.
He de dir que sempre m’han agradat els nombres primers, escadussers i camuflats. Mentre que els nombres compostos gaudeixen de diferents combinacions de factors, els nombres primers, aparentment solitaris i esquerps, només es poden dividir entre ells mateixos i la unitat. Els sociables i populars compostos poden triar els companys d’equip; els primers, en canvi, només poden comptar amb ells, emmirallant-se en la seua pròpia imatge. Un nombre primer porta escrit que pot fer el primer pas perquè és especial i diferent, com aquelles persones balderes però perfectes que se’ns apareixen de tant en tant. Vet aquí, potser aquest apedaçarà el món. Que poc es deu esperar que tot just néixer haurà d’acceptar dur sobre les seues espatlles els bons desitjos de la major part dels mortals del món occidental. Que cadascú pensi els seus, que ben segur que traurem factors comuns.
Necessitàvem, després d’una altra volta al sol, un any nou com aquest. Potser teníem al davant un d’aquells anys representats per un nombre indivisible i ferm que només es poden viure alguns cops a la vida. Tanmateix, no ho és. Malgrat la seua aparença, li manca una qualitat que només uns quants nombres poden acreditar: hauria de ser indissoluble. L’esperat i ja venerat 2023 no serà pas un nombre primer. Pot semblar-ho si els ulls ens queden fixats només al nombre final, aquell que la ciència de la numerologia ha vestit de bruixot. Però, com passa en gairebé qualsevol circumstància, el nostre passat sempre està present i dos mil anys d’història, com és el cas, no es poden amagar.
Pobre 2023. Massa expectatives, massa esperances, tenint en compte que mai no podrà exercir de primer, per molt que ho desitgem. Potser no és tan previsible com el gairebé acomiadat 2022 –que només mirar-lo ja se’ns partia per la meitat– però l’any que ens espera no és un bloc irreductible, encara que li hàgim volgut donar aquesta propietat. Només la té en aparença. Pot trencar-se en fragments i factoritzar-se a conveniència. Diguem que es un cosí (primo, en castellà) fals. El seu darrer parent autèntic va ser el 2017 (ja el recordem, ja) i haurem d’esperar que arribi el 2027 per comprovar si els nombres primers han recuperat les seues facultats.
Encara que el darrer dia de l’any que ja se’n va al calaix sigui també un nombre cosí, de moment ens hauran d’acompanyar els nombres parells (dotze raïms, dotze campanades) i tenim per davant dotze mesos per gaudir, organitzats en quatre trimestres. Ens esperen quatre estacions, que segons els experts aviat en seran dues (que ves per on és nombre parell i primer, però no fa la feina).
Malgrat la primera decepció desitgem que aquest any vulgar que al cap i a la fi serà el primer que visquin molts infants, esperem amb il·lusió els tres Reis d’Orient. De moment, aquest nombre no es divideix.
