Estimat lector del futur, com estàs? Espero de tot cor que molt bé. Avui vinc a plorar-te i explicar-te les meves penes. La cosa aquest primer quart de segle XXI està fotuda, i no, no t’ho dic només pels conflictes bèl·lics que per desgràcia assolen a un grapat de països del globus i que poc a poc els de la meva època hem anat normalitzant com a societat en el nostre dia a dia. Ens passa que, a la teòrica societat del benestar de la vella Europa, ha arribat un punt que ens avorrim. Tant, que comencen a sortir modes les quals espero que a tu no t’arribin ni que hagin existit… L’última, de seguiment prou massiu, em costa explicar-te-la per un tema de vergonya aliena… Des de fa uns mesos els joves i no tan joves s’han apuntat a una pràctica que consisteix en provar de trobar parella, eventual o de llarga durada, anant a la secció de venta de fruita dels centres d’una marca concreta de supermercats, agafar una pinya, col·locar-la al carro de la compra, alguns diuen que millor giravoltada, i donar volts pels passadissos dels lineals on hi han exposats la resta de productes esperant que altres, en la mateixa situació, entenguin amb l’acció que estan oberts a conèixer persones amb l’afany d’alguna cosa més que amistat. Sí, torna-ho a llegir, et juro que és veritat… A l’època de trencament de tabús, d’alliberament sexual i de màxima esplendor de xarxes socials i canals de comunicació la gent va a comprar pinyes pel que comuna i barroerament als nostres dies en diem “pillar catxo”. És una actitud semblant a la dels galls dindi quan despleguen el plomatge per fer saber a qualsevol interessat de l’altre gènere la seva disponibilitat per tenir una “affaire”, amb la salvetat que els galls dindi no saben parlar.
Aquí no acaba la història ja que darrera d’una història sempre hi ha una intrahistòria, i jo, que dono conferències i classes de màrqueting m’he vist abocat a haver de contestar en les meves darreres aparicions la pregunta de la conspiració: “ Qui ho ha orquestrat, això? Que bé que ho han fet al supermercat en qüestió, tenen gent a vessar, promoció espectacular i s’estan quedant sense pinyes!!!”
Si t’ha interessat el cas ja en sabràs més que jo perquè hauràs buscat què va passar i disposaràs de dades que jo no tinc, per això vull deixar aquí la meva opinió com a professional de la matèria i puguis avaluar si encerto en el meu diagnòstic.
Cada cop que passa un fenomen semblant solem tenir el que solc identificar com a síndrome JFK en honor al famós assassinat del president Kenedy i les moltes teories de qui hi va haver al darrera. Forma part de la nostre natura tafanera creure que existeix una mà darrera de successos vistosos que mou els fils i aconsegueix mobilitzar de forma secreta i anònima les masses en pro del seu propi interès. I no. Especialment en aquest cas penso que és fruit de dos factors que combinats poden fer estralls… La casualitat i l’estupidesa.
Els meus dos arguments per sustentar la meva opinió són ben senzills:
Primer de tot, conec prou bé el departament de màrqueting de la marca del supermercat en qüestió i t’he de dir que mai ha brillat pel seu enginy, originalitat ni aposta per campanyes que els diferenciïn de la competència… més aviat el contrari, és una marca que sempre ha apostat per lluir preus assequibles per davant de l’aportació de valor i la diferenciació del seu producte. Un gir tan copernicà i tant bèstia i exitós de cop… NO cola.
El segon argument és que en una època com la que vivim quan una campanya té un èxit d’aquestes dimensions cap departament de màrqueting ni cap consultora la deixaria sense autoria. Ningú es voldria ni podria permetre el luxe avui de no reivindicar una acció que a nivell publicitari és en boca de tothom! Amb tots els respectes…. Seria una cosa ben tonta.
Per tant, crec que el que ha passat és fruit de la casualitat, d’una situació que, a tall de broma, ha anat evolucionant com un missatge al joc del telèfon i que les xarxes socials s’han encarregat d’esbombar i massificar per arribar a on som avui… Amb homes i dones del cap dret comprant pinyes per mostrar el seu interès en quelcom més que les moltes proteïnes que aporta.
Per acabar, vull lloar l’actitud de la marca que aquí actua de forma intel·ligent; ni afirma ni desmenteix, fa el que ha de fer, vendre… I tal dia farà un any. Sense dir ni ase ni bèstia i de forma inesperada surt a totes les converses i ven més pinyes que mai… Algú amb dos dits de front deu haver dit “No toqueu res!”.
Estimat lector del futur, et demano si us plau que busquis informació sobre això que vivim avui aquí i si en trobes informació, a part de riure-te’n una estona, avaluïs si encerto o no. En cas de fer-ho et demano que busquis algú de la meva descendència, explica-li el cas i digues-li que si m’hi hagués jugat un sopar al König me l’haurien d’haver pagat.
