Repic de campanes, espelmes de tèrboles ombres recordant els avantpassats, taula règia i ben parada, avui és Tots Sants.
La tardor refresca i les fulles escombren les passes calmades que amb llargues passejades esvaeixen l’amarga evocació del que va ser. Pregàries i devoció, ànimes que es vetllen des de la foscor, brindem tota la inusitada llum de vida que ens regala l’horitzó. Records de difunts, llànties enceses que esperen l’albada amb rams, Tot Sants és festa de vida i de mort alhora, infinites flors de llum i color per commemorar la vigília amb màgic fervor. Bruixots, fantasmes, disfresses estrafolàries i revetlles de tardors, mainada que crida al posar-se el sol jugant a fer por. Xocolata i pegadolça, moniatos de ressopó, les carbasses que il.luminen la penombra pels balcons.
Festa màgica, festa de Tots Sants. La vida i la mort s’abraçen dolçament i es miren sense entendre ben bé el perquè de tant murmuri. I és que tot s’embolcalla de solemnitat i desori, festa callada, festa misteriosa. Novembre s’apropa amb el culte per la vida i la mort, invitant-nos a la reflexió i trascendència, de la possible existència després d’aquesta, i el significat de la nostra presència en aquest món meravellós. Com invocar l’espiritualitat si no és amb celebració? Ens apropem al nostre misticisme rodejats dels èssers que ens protegeixen i estimen per rememorar els que ja van marxar, i ho fem amb disfresses, amb màscares, omplint cementiris de flors acolorides. Som passat i som record, som esperit on trobar respostes a la nostra part inmaterial i temerosa del més enllà.
La festa de Tots Sants ens qüestiona la paradoxa d’aquest món on els drons sobrevolen les galàxies i conversem amb andròmines d’intel·ligència artificial, però reneix la part més visceral i primitiva davant la inexplicable interrogació de la nostra pròpia vida, el que no podem aconseguir vislumbrar del què vindrà, i ho fem amb celebracions de temps immemorials, on el sobrenatural i místic ens envolta per arreu.
Gaudim d’aquest dia tan especial, un inici en la nostra vida espiritual i contemplativa amb entrega i comprensió. Per Tots Sants s’acosta el fred i els dies s’escurcen, la natura canvia i establim connexions entre els dos mons, el dels vius i el dels morts. Un regal en aquests temps de banalitats on el el misteri de l’esperit sembla dissipar-se sovint.
Magranes, figues, codony i carbasses, sidra i moscatell, bunyols i panellets per acompanyar la celebració de la vida…la celebració de la mort. Aromes de tardor per celebrar la festa de Tots Sants.
La màgia de sensibilitzar-nos en les tradicions, la quitxalla que emocionada contempla les disfresses i sosté paperines de castanyes, llaminadures de papers estrafolaris per endolçir els temors d’infantesa.
Castanyada, sabors de tardor, arrels pròpies amb un Halloween cada vegada més coexistent a casa nostra.
Abracem la vida, meditem el misteri de la mort, gaudim de l’inici del poètic Novembre.
