Avui vinc a cal Matí Digital un pèl passat de voltes i potser seré un pèl polèmic, suposo que de tant en tant toca!
Massa comentem i debatem sobre la intel·ligència artificial en conversa de bar. Moltes opinions apunten que la nostra forma de viure, produir i pensar en el món on vivim té els dies comptats, que som a les portes d’una transformació total que ens durà a una realitat on una rèplica del famós ordinador “Skynet” de la pel·lícula de ficció Terminator prendrà el control i governarà sobre totes les coses… Mirat amb certa perspectiva i ironia, si acaba passant, ho té prou de cara; fer-ho pitjor del que ho hem fet nosaltres aquests últims mil·lennis em sembla prou difícil.
Apartant distopies i futurs incerts, jo avui em declaro fan absolut de la intel·ligència artificial. De fet, tenir el “Chat GPT” en versió “Premium” m’ha permès multiplicar gairebé per dos la quantitat de projectes que des de la meva marca puc portar sense haver de contractar ningú… És com tenir un professional administratiu contractat que no es cansa, no fa vacances, no té mals dies i està sempre disposat a treballar a un preu de vint i pocs euros mensuals. El “Jepi”, tal com l’anomeno afablement, em permet dedicar molt més temps a aportar valor allà on l’aporto, que és pel que realment se m’escull i se’m paga, i delegar feines secundàries de les meves entregues que, tot i ser necessàries i requerir de mà d’obra i paciència, no han de menester creativitat i innovació. Un cop m’entrega el que li demano superviso la feina, corregeixo el que he de corregir, li faig apreciacions, li demano si s’escau canvis i avancem. ¿És molt agosarat i políticament incorrecte el que t’explico? Deixa’m escudar-me, abans no em comencin a caure pedres al teulat per no contribuir al creixement de persones contractades que necessiten feina. La vida és dura, i la del petit empresari que treballa per projectes, a més, no és gens senzilla, moltes vegades ha esdevingut per vocació més que per afany econòmic, creu-me quan et dic que ser contractat per un tercer simplifica molt tot, i t’ho diu algú que ha estat en ambdós costats. Les hores nostres hores de feina es divideixen en produir i vendre, una cosa sense l’altra et porta a la misèria. Mentre vens i hi ha projectes tot va bé, però en el moment que, pel que sigui, deixen d’haver-hi, les nòmines s’han de pagar igual…. Aquí és quan afloren els nervis, les nits sense dormir i el famós “A veure com ho fem”. Formo part d’aquesta classe d’empresaris que ni som propietaris de multinacionals ni tenim “pulmó” financer per aguantar dos anys de pèrdues, i tinc la sensació que se’ns tracta de forma gairebé idèntica: pagaments mensuals, trimestrals, feina administrativa, contractació… Mare de déu, per estar al dia de tot has de subcontractar… Més calers! El que més em sorprèn és que, quan ho argumentes, sempre hi ha qui et diu “doncs no haver-t’hi posat”. Bravo! La millor forma perquè tots acabem treballant per 4 empreses grosses o per l’estat és aquesta manera de pensar!! Treballa per algú o fes-te funcionari i tot anirà bé… Perdona’m però jo aquest futur el veig més devastador que el que t’explicava de l’Skynet.
Feta la plorada del l’autònom, la següent reflexió que em podries fer seria: “D’acord, en “Jepi” et fa d’administratiu, quant trigarà a fer el que fas tu i deixar-te sense feina?”. És lògic que m’ho preguntis i, fins i tot, després del que t’he explicat i com t’ho he explicat, potser tens una mica de ganes que em passi, tots som humans. Et contesto: crec que és un risc que tots hem d’assumir, els que hem muntat un projecte per viure del que produïm sabem de què va això d’assumir riscos. Si passa, hauré de buscar la fórmula per aportar valor des d’una altra perspectiva, en definitiva, el que he fet sempre: buscar-me la vida. Això sí, tinc la certesa que començar de nou serà molt més senzill havent de refer una estructura flexible que no pas una rígida que em porti a haver d’acomiadar gent sense voler-ho fer perquè m’hi obliga el mercat, deixant-m’hi els estalvis i la salut en el procés, fent honor al: “jo vaig triar posar-m’hi”.
Mentrestant, avui, la meva visió es centra en la utilització dels recursos que m’aporta la intel·ligència artificial de la forma més eficient i eficaç possible per aportar al meu client el màxim valor possible, uns recursos que són a l’abast de tots i que soc jo qui n’ha d’aprendre a treure el millor resultat per incloure’ls en el meu dia a dia i ser més competitiu i millor que la meva competència perquè em triïn a mi. Arribat a aquest punt no puc evitar recordar la frase de l’icònic Ayrton Senna “la pluja posa a tots els cotxes al mateix nivell, però no els pilots. La pluja mostra l’espectador quins són els vertaders Pilots”. La intel·ligència artificial és la pluja i toca conduir i competir com ningú.
No hi estàs d’acord? Convida’m a un König el dia que vulguis i parlem-ne!
