Una pensa que intentar entendre les persones i els diferents models socials que hem creat només des del punt de vista racional és impossible. A més de la capacitat de raonar, també tenim la capacitat d’emocionar-nos, d’imaginar, de creure…
La lògica de la raó no és la mateixa que la de l’emoció, ni la de la imaginació, ni la de les creences. De fet, podem sentir, imaginar i creure coses totalment irracionals.
A la raó li calen arguments, justificacions, fonaments, reflexió, temps. L’emoció és espontània, intensa, ràpida, instantània, imprevisible.
No som només éssers racionals, som també éssers emocionals, imaginatius, crèduls…
Fa temps que ens diuen que estem en perill, que venen els llops, uns llops terribles que no tenen escrúpols, que ens enganyen, que ens manipulen, que neguen la realitat, que són corruptes, corporativistes, que no respecten res i a ningú, uns llops que tots fàcilment podem reconèixer i als que hem de témer.
Normalment, ho diuen pastors que han actuat com a llops. Tant se val, fan el que fan els llops i a més que són molt difícils de reconèixer. Aquests van difonent els grans perills que podem patir, i com més els difonen, la desinformació, la manipulació, la desigualtat, el respecte només als drets quan convenen, les guerres, els pactes secrets, els interessos, econòmics, personals, ideològics, el negacionisme, més ens adonem que no cal que vinguin nous llops, cada cop tenim més pastors que es va descobrint que actuen com a tals.
Potser ha arribat un punt que a moltes persones fins i tot els fan tanta o més por els pastors que els llops.
Una por que han creat ells i que els altres estan aprofitant per oferir solucions, els primers diuen que impossibles, però és que les seves solucions ja sabem segur que no funcionen.
Quan es perd la raó on s’han de tenir arguments, justificacions, fonaments, reflexió, temps. Guanya l’emoció espontània, intensa, ràpida, instantània, imprevisible.
Una, arribats a aquest punt, on la raó ha passat a un segon pla, ja no s’atreveix ni a preveure, ni a argumentar, ni a imaginar, ni a creure res.
Els pastors em diran ignorant. De fet, ja fa temps que m’hi diuen, ens diuen ignorants a aquells que ja no hi confiem.
Els llops intentaran seduir-me, voldran que ho cregui, que creguem que ells tenen totes les solucions. De fet, ja fa temps que intenten seduir-me, seduir-nos.
La meva sensació és que tots intenten aprofitar-se de les meves, de les nostres pors.
Com va dir Sèneca a Neró, el teu poder radica en la meva por. Tant d’interès a fer-nos por d’uns i altres, em fa pensar que, en realitat, poc importo, poc
importem ni els uns ni els altres, que tot plegat és una lluita entre ells pel poder.
Si Sèneca tenia raó, la solució seria no tenir por. Però… no és tan fàcil no tenir por, la raó hauria de guanyar a l’emoció, no sembla que estiguem en aquesta situació.
