Els espectadors encara estem tan esbalaïts com indignats amb la colpidora, aterridora imatge de la humiliació pública –se li va parar una trampa-, de Trump a Zelenski. En un gir pervers, malèvol, Trump va acusar Zelenski de jugar a cartes quan la realitat és que qui juga a cartes com si el món fos un casino és Trump. I, mentrestant, la guerra de Rússia contra Ucraïna continua causant morts, ruïna i dolor existencial.
Amb aquesta atmosfera bèl·lica de fons, dies enrere vaig llegir en la col·lecció Petits Plaers de Viena, la traducció de Francesc Parcerisas d’El retorn del soldat, una de les grans novel·les de Rebecca West (Londres, 1892-1983), nom de ploma de Cecily Isabel Fairfield, escriptora, periodista, crítica literària i activa feminista anglesa.
El retorn del soldat, que l’any 1982 va tenir la seva posada en escena en una magnífica pel·lícula d’Alan Bridges protagonitzada per actors de la categoria d’Alan Bates, Julie Christie, Glenda Jackson i Ann-Margret, és el primer relat on una dona escriptora explora per primera vegada els terribles efectes de les neurosis provocades per les guerres, en aquest cas la Primera Guerra Mundial.
El retorn del soldat, de Rebecca West, és una novel·la amb un rerefons psicològic d’envergadura que s’acorda amb els temps postbèl·lics que desgraciadament anem patint en onades successives. Amb l’argument d’una història d’amor (en realitat totes les històries humanes són d’amor o desamor), els lectors hi podem llegir l’important paper que la ment té en el fil de la memòria quan s’ha sofert un xoc brutal, quan s’ha patit una ferida psíquica.
L’autora d’El retorn del soldat, novel·la publicada l’any 1918, juga ja des del títol amb el doble fet del ‘retorn’ del soldat: el retorn a la seva fabulosa mansió que en el relat és descrita amb tota minuciositat per Rebecca West, i el retorn del soldat a la realitat, ja que el capità Baldry pateix una amnèsia que el situa quinze anys enrere.
A casa esperen el retorn del soldat la seva esposa i una cosina que l’estima d’allò més, tal com els lectors anem descobrint en la narració, ja que és la cosina Jenny qui explica la història de Christopher Baldry, que sempre anomena Chris. El capità Baldry, que sap que pateix amnèsia, es comporta de manera educada amb l’entorn, però en el seu desig profund hi ha l’esperança, i fa que s’acompleixi, de retrobar-se amb el seu primer amor: Margaret, una jove de classe treballadora i, per tant, inferior a la seva, però que amb el seu capteniment li ofereix una naturalitat que no té en el seu món plegat de convencions. En la seva amnèsia, el capità Baldry vol romandre en el temps de quinze anys enrere, íntimament allunyat de l’esposa Kitty, amb qui no sembla tenir cap connexió afectiva com si aquell casament ho hagués estat de conveniència.
Després d’un itinerari en escenaris arcàdics de la finca dels Baldry que situen la relació entre els antics amants en un estadi de benaurança a desgrat de la pobra i devastada aparença de la noia objecte del primer amor, finalment, i amb l’ajuda d’un psiquiatra, i en un gest de suprem amor per part de Margaret, ara quinze anys més gran com tots els protagonistes de la història, la veritat acaba imposant-se: amb dos objectes menuts recordarà al capità Baldry que havia estat pare d’un infant que va morir als dos anys. Aquest xoc emotiu el farà retornar a la realitat. En la seva amnèsia el capità Baldry volia romandre en una mena d’Edèn amb Margaret. Però com sigui que la veritat és preferible a la mentida, pensa l’antiga amant que li ha proporcionat tantes estones de benestar, és qui ara «destrossava el cor d’en Chris i el d’ella, fent servir mots que eren com cops de martell, amb un posat assenyat, perquè tot fos com calia»: el retorn a la lucidesa per més cruel i trist que sigui el que trobi.
En aquest punt els lectors d’El retorn del soldat, de Rebecca West, no podem deixar de recordar com també al final de la seva grandiosa novel·la Cervantes desperta el Quixot de la seva folla imaginació que l’aliena de la realitat: l’espai on ha de tenir lloc la nostra vida i la nostra obra en el món. I és aquí on espectadors de la tragèdia de Zelenski admirem el seu capteniment des del primer dia de la guerra. No s’agraeix la noblesa, en el nostre món, però això no és impediment per ser-ne a qui ho és, noble.
